Regeneració en els discs imaginals de "Drosophila melanogaster". Anàlisi de la cicatrització, proliferació i formació del patró.
En primer lloc, s'ha examinat el procés de cicatrització durant la regeneració de fragments de discs d'ala de <i>Drosophila</i>. S'ha observat que després de tallar, les cèl·lules de la vora de la ferida comencen a tancar-la a través de la contracció d'un cable d'...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/1888 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0208108-090835 http://hdl.handle.net/10803/1888 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Disc imaginal <i>Drosophila Melanogaster</i> Apoptosi NK Ciències Experimentals i Matemàtiques 575 576 |
| Sumario: | En primer lloc, s'ha examinat el procés de cicatrització durant la regeneració de fragments de discs d'ala de <i>Drosophila</i>. S'ha observat que després de tallar, les cèl·lules de la vora de la ferida comencen a tancar-la a través de la contracció d'un cable d'actina. A més, filopodis emesos per cèl·lules de la vora també cosiran la ferida formant una cremallera des del centre cap als seus extrems. L'activació de la via JNK està involucrada en aquest procés. L'expressió de <i>puckered</i> (<i>puc</i>), s'indueix en vàries fileres de cèl·lules a la vora de la ferida, mentre que la manca d'activitat de la via, aconseguida utilitzant mutants per <i>hep, bsk,</i> o <i>Dfos</i>, impedeix la cicatrització. Aquests defectes van acompanyats a més, per una disminució de l'expressió de <i>puc</i>. Donant suport al paper de <i>puc</i> en la cicatrització, s'han rescatat mutants per <i>hep</i> reduint la funció de <i>puc</i>, i s'ha inhibit la cicatrització sobreexpressant-lo. Aquests resultats demostren un paper de la JNK en la cicatrització dels discs imaginals semblant a l'observada en processos com els tancaments dorsal i toràcic i, semblant també a la cicatrització de l'epidermis embrionària, l'epidermis larval o de la cutícula adulta de <i>Drosophila</i>. <br/><br/>En segon lloc, s'ha estudiat el procés de proliferació i creixement durant la regeneració. S'ha examinat per una banda, la distribució de cèl·lules en fase S i en mitosis i, de cèl·lules mortes. Per altra banda, s'han utilitzat tècniques de llinatge cel·lular per marcar l'origen i les fronteres del blastema i, per testar si hi ha canvis en les identitats dels compartiments. Per últim, s'ha realitzat un anàlisi clonal per determinar la topologia de la proliferació cel·lular i la seva relació amb la formació del patró. S'ha demostrat que tant la proliferació s'activa abans no es completa la cicatrització, sobre una distància de 10-15 fileres de cèl·lules des de la ferida. En experiments de llinatge cel·lular amb <i>puc</i>, s'ha vist que la majoria de cèl·lules del blastema s'origina de cèl·lules amb la via JNK activa. L'activitat de <i>puc</i> ha resultat ser un molt bon marcador de les fronteres del blastema. De manera interessant, la mort cel·lular no sembla jugar un paper important en la regeneració dels discs d'ala. L'anàlisi clonal mostra una estreta relació entre el nombre, la freqüència i la forma (orientació de la divisió cel·lular) dels clons, amb la disparitat de valors posicionals confrontats per la cicatrització. Finalment, els experiments de llinatge suggereixen que els compartiments no es reespecifiquen durant la regeneració. Aquests resultats són consistents amb la idea de que la regeneració dels discs imaginals de <i>Drosophila</i> no és un procés epimòrfic estricte i que la proliferació és estimulada, de manera independent de la cicatrització, en una àmplia àrea de la ferida per l'activitat de la via JNK. Després de la cicatrització, la regeneració és conduïda per les disparitats posicionals entre les superfícies contraposades, a través d'una proliferació diferencial i una divisió cel·lular orientada. <br/><br/>Per últim, s'ha examinat la formació del patró durant la regeneració. En el desenvolupament, la formació del patró en l'eix Pr/Ds té lloc seguint una seqüència precisa i està mitjançada per la distalització i intercalació és a dir, els nous destins s'afegeixen a la punta i alguns són intercalats entre dos destins preexistents. Durant la regeneració es reprodueix el patró normal que s'aconsegueix durant el desenvolupament però, des d'un punt de partida diferent. La seqüència de formació del patró observada, difereix del desenvolupament. Durant la regeneració, els marcadors posicionals reapareixen de manera semi-simultània i amb solapaments i després, quan el teixit creix, són refinats en dominis discrets reproduint el patró normal. |
|---|