Estudi de les repercussions morfològiques, hemodinàmiques i sistèmiques de les endopròtesis aòrtiques en pacients amb lesió traumàtica d'aorta toràcica

El tractament endovascular s'ha convertit en el tractament d'elecció de les lesions traumàtiques de l'aorta toràcica (BTAI) gràcies a la seva menor agressivitat i bons resultats a mitjà termini respecte la reparació oberta. L'aorta toràcica té un important paper en l'hemodin...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gil-Sala, Daniel|||0000-0003-4885-5836
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:310124
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/310124
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Aorta toràcica
Thoracic Aorta
Aorta torácica
Ciències de la Salut
616.1
Descripción
Sumario:El tractament endovascular s'ha convertit en el tractament d'elecció de les lesions traumàtiques de l'aorta toràcica (BTAI) gràcies a la seva menor agressivitat i bons resultats a mitjà termini respecte la reparació oberta. L'aorta toràcica té un important paper en l'hemodinàmica sistèmica, el qual es pot veure alterat per la pèrdua de les seves propietats com la distensibilitat i la compliància en situacions de calcificació arterial i arteriosclerosis. La hipòtesi d'aquesta tesi és que la implantació d'una endopròtesis aòrtica (TEVAR) rígida en l'aorta toràcica causa alteracions en la fisiologia i hemodinàmica aòrtica normal, el que pot provocar modificacions cardíaques, hipertensió arterial i major morbimortalitat de causa cardiovascular. Es va dissenyar aquest estudi en que vam incloure tot els pacients amb BTAI tractats amb TEVAR a l'Hospital Vall d'Hebron entre 1999 i 2019 i se'ls va realitzar una ressonància magnètica cardiovascular (CMR) amb seqüències 4D-flow per a estudiar paràmetres morfològics (diàmetres, longituds, volums...), hemodinàmics (estudi del flux helicoïdal i estrés de paret...) i biomecànics (velocitat de l'ona de pols, tensió longitudinal...) de l'aorta toràcica que es van comparar amb voluntaris sans. També se'ls va realitzar una tonometria carotido-femoral per a mesurar la rigidesa arterial, una monitorització de la pressió arterial durant 24 hores i un test de disfunció endotelial. Els resultats d'aquestes tres proves es van comparar amb valors poblacionals de referència. Es van incloure 26 pacients amb un seguiment mitjà de 10 anys i es van comparar amb 26 voluntaris sans aparellats. Els pacients amb TEVAR van presentar major diàmetre i longitud en l'aorta ascendent així com una major angulació de l'arc aòrtic en la part just proximal al TEVAR respecte als voluntaris sans. Els pacients amb TEVAR presentaven una important alteració en les característiques del flux helicoïdal aòrtic normal en tota l'aorta toràcica així com una reducció de l'estrès de paret en l'arc aòrtic. La rigidesa aòrtica estava augmentada en l'aorta ascendent i aorta descendent proximal mesurada per CMR i també mesurada per tonometria caròtido-femoral en els pacients amb TEVAR. Un 65% dels pacients amb TEVAR eren hipertensos en el moment de fer l'estudi, i no ho eren abans del traumatisme. Aquesta elevada prevalença de hipertensió es va relacionar amb una major rigidesa aòrtica, un major sobredimensionament distal del TEVAR i una implantació més proximal del mateix. A més a més, un 54% dels pacients amb TEVAR van presentar un patró de dipping anormal de la pressió arterial a la nit, el que es va relacions amb una major velocitat de la ona de pols mesurada per tonometria. Tots aquests resultats no es van relacionar amb el temps transcorregut des de l'implantació del TEVAR ni del tipus d'endopròtesis implantada. Tampoc vam trobar una modificació en el cor ni en la seva funcionalitat així com tampoc una alteració en la disfunció endotelial que justifiqués la hipertensió arterial o els canvis hemodinàmics. El nostre estudi conclou per tant que la implantació d'un TEVAR en pacients amb aorta sana que han patit una BTAI provoca modificacions significatives hemodinàmiques, biomecàniques, geomètriques i sistèmiques a llarg termini.