La filosofía del límite de Eugenio Trías y el viaje a oriente
Res no caracteritza millor la filosofia del límit de Trías que la seva concepció de l'existència com a exili i èxode. Aquesta concepció ontològica del ser fronterer, expulsat de la causa i confrontat amb el setge hermètic d'un futur escatològic, és fruit de l'experiència d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10230/61088 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/61088 http://dx.doi.org/10.34810/comprendrev24n2id405526 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Filosofia del límit Exili Orient Èxode Eugenio Trías |
| Sumario: | Res no caracteritza millor la filosofia del límit de Trías que la seva concepció de l'existència com a exili i èxode. Aquesta concepció ontològica del ser fronterer, expulsat de la causa i confrontat amb el setge hermètic d'un futur escatològic, és fruit de l'experiència del viatge a Orient realitzada per Trías en la cerca de les arrels originàries del fet religiós a L'edat de l'esperit (1994), profundament influenciat per les teories del viatge a Orient de Goethe, Hölderlin, Schelling i Heidegger, així com del retorn d'aquest exili oriental en el viatge de tornada a casa, a Occident, mitjançant el seu exploració d'una gnosi musical a les seves obres El cant de les sirenes (2007) i La imaginación sonora (2010). |
|---|