Una autarquia casernaria. Els alts càrrecs militars a el alto estado mayor, ministerio de industria y comercio i el instituto nacional de industria, 1938-1962
A Espanya, al final de la Guerra Civil la producció industrial i l’agrícola havien caigut fins a nivells molt baixos. També els països d’Europa que van patir la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van tenir una davallada important de la producció, però el 1950 ja havien arribat als índexs d’abans del...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/400301 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/400301 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Autarquia Autarquía Autarchy Ciències Humanes 94 |
| Resumo: | A Espanya, al final de la Guerra Civil la producció industrial i l’agrícola havien caigut fins a nivells molt baixos. També els països d’Europa que van patir la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van tenir una davallada important de la producció, però el 1950 ja havien arribat als índexs d’abans del conflicte armat, mentre que a l’Estat espanyol no es van assolir els nivells de pre-guerra fins a mitjans dels cinquanta (el conflicte espanyol havia finalitzat el 1939). Les devastacions bèl·liques no expliquen per elles mateixes la lentitud de la recuperació espanyola, per tant, cal considerar altres factors. A la historiògrafa fa temps que va quedar establert que aquests factors obeïren a decisions polítiques i econòmiques dictades des de les més altes instàncies del règim i que en cap cas es poden qualificar d'obligades, de manera que, el disseny econòmic del règim va representar un trencament respecte al criteri empresarial i d’inversió d’abans de 1936. El present estudi pretén fer una aportació significativa a les raons del viratge de l’economia espanyola durant el franquisme des de l’anàlisi polític. Per a això observarem quins foren els organismes encarregats de portar-lo a terme i sobretot, qui foren els protagonistes, en el sentit de responsables últims de la presa de decisions, tot fent-ne una anàlisi des de la prosopografia–els individus, el seu origen i formació-i de la conjuntura política–el context precís de la presa de decisions. |
|---|