Las representaciones de la pobreza y los pobres en la prensa argentina. Análisis de los editoriales de los diarios La Nación y Clarín
La tesi analitza les representacions de la pobresa a la premsa hegemònica argentina a través de l'estudi dels editorials publicats pels diaris La Nació i Clarín entre els anys 2000 i 2018. L'enfocament teòric parteix d'una perspectiva crítica enfocada en els processos de producció i r...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241437 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/241437 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Pobresa Pobreza Poverty Discurs Discurso Premsa Prensa Press Ciències Socials |
| Resumo: | La tesi analitza les representacions de la pobresa a la premsa hegemònica argentina a través de l'estudi dels editorials publicats pels diaris La Nació i Clarín entre els anys 2000 i 2018. L'enfocament teòric parteix d'una perspectiva crítica enfocada en els processos de producció i reproducció social de la pobresa i centrada específicament en l'anàlisi de la forma en què la desigualtat social i la pobresa es reprodueixen discursivament. A nivell metodològic s'utilitza un enfocament hermenèutic i interpretatiu que, a partir d'un procés de triangulació, posa en relació els textos dels editorials, l'anàlisi de les dades i esdeveniments del context històric i les concepcions teòriques i ideològiques que fonamenten les argumentacions. A partir d'aquest enfocament teòric i metodològic, s'analitzen les representacions mediàtiques sobre la pobresa i els pobres atenent especialment a tres qüestions: l'anàlisi comparativa entre les representacions de la pobresa com un fenomen general i abstracte i les representacions de situacions de pobresa específiques que concerneixen a grups concrets; la modalitat que assumeix la vinculació entre discurs mediàtic i discurs científic observant quins són els paradigmes teòrics que estan més presents en el discurs mediàtic; i el posicionament ideològic des del qual els editorials interpreten la pobresa i la manera en què es situen en relació als diferents valors i models socials. Els resultats de la investigació confirmen, en termes generals, les troballes d'estudis precedents referits a una representació passiva i negativa de la pobresa com un fenomen individual en el qual les persones pobres apareixen com necessitades, dependents, desviades de les normes socials i ubicades fora o al marge de la societat. Al seu torn, en relació a les preguntes específiques de la investigació, es constata que quan els editorials parlen de pobresa abstracta predomina un discurs centrat en la commiseració, mentre que quan al·ludeixen a la pobresa concreta emfatitzen un discurs criminalitzador. Entre tots dos tipus de discursos s'observa un de transversal basat en el caràcter moralitzador i pedagogizant del treball i l'educació com a fórmules idònies per a resoldre les situacions de pobresa. Pel que fa a la vinculació entre discurs mediàtic i discurs científic s'observa una confluència parcial amb el paradigma funcionalista, amb el qual els editorials comparteixen les nocions d'ordre, equilibri i unitat basades en la institucionalització i el control social i la pressuposició de la legitimitat de l'ordre social existent on les causes estructurals de la pobresa no són posades en qüestió. Finalment, els editorials busquen legitimar la ideologia dominant i justifiquen els postulats de la doctrina neoliberal com els més idonis per interpretar i resoldre el fenomen de la pobresa. La temàtica de la pobresa és instrumentalitzada com un ítem central en l'estratègia de polarització entre el model liberal-conservador i el model nacional-popular, al què es responsabilitza per la creació de pobresa. Aquesta representació ideològica de la pobresa es legitima fàcticament en programes específics de disciplinament destinats als pobres construïts com classes laborioses i classes perilloses. |
|---|