L'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor i la recuperació del paper educatiu i social de la Llengua Catalana a Mallorca (1960-1980)
L’estudi que es presenta gira entorn al procés de recuperació de la identitat lingüística i cultural que es va viure a Mallorca a partir dels anys 60 i 70, durant la darrere etapa del franquisme i el període de transició democràtica. La hipòtesi de la investigació és demostrar de quina manera un gru...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/369040 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/369040 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llengua, cultura, ensenyament, identitat, escoltisme, franquisme, transició, Obra Cultural Balear, Escola Municipal de Mallorquí, Col·legi Municipal Ramon Llull, normalització lingüística, formació de professorat, entitats ciutadanes, Església mallorquina. Lengua, cultura, educación, identidad, escultismo, franquismo, transición, Obra Cultural Balear, Escuela Municipal de Mallorquín, Colegio Municipal Ramon Llull, normalización lingüística, formación de profesorado, entidades ciudadanas, Iglesia de Mallorca. Language, culture, education, identity, Scouting, Francoism, transition, Balearic Cultural work, Municipal School of Majorca, Ramon Llull Municipal School, language standardization, training of teachers, civic organizations, Majorcan church Teoria i Història de l’educació. 37 374 |
| Sumario: | L’estudi que es presenta gira entorn al procés de recuperació de la identitat lingüística i cultural que es va viure a Mallorca a partir dels anys 60 i 70, durant la darrere etapa del franquisme i el període de transició democràtica. La hipòtesi de la investigació és demostrar de quina manera un grup de persones compromeses i lluitadores en defensa de la cultura pròpia va articular tota una estratègia, organitzada i planificada, per estendre l’ensenyament de la llengua i facilitar el camí cap a la normalització del seu ús formal. L’autor sosté que sense el conjunt d’accions i actuacions que es varen desplegar amb aquest objectiu, la societat mallorquina no hagués estat prou madura ni conscient per reivindicar el reconeixement del català com a llengua oficial de les Illes a la classe política sorgida de les primeres eleccions democràtiques a finals dels anys 70. S’ha volgut arribar en aquest anàlisi general partint d’una experiència concreta, d’una iniciativa pionera i genuïna en el moment que va tenir lloc. Ens referim a l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, la primera institució pública que va impulsar la creació d’un centre, obert i assequible per a tothom, per a oferir cursos d’ensenyament de llengua i cultura als ciutadana del seu municipi. El valor històric rau en el fet que es tracta d’un consistori franquista (1973), i per tant encara no democràtic i sotmès a l’autoritat política i administrativa de la dictadura. Un règim autoritari, que per altra banda, s’havia preocupat molt de reduir a la mínima expressió els trets culturals i lingüístics diferenciats de les nacionalitats històriques. Especialment dura va ser la repressió que es va viure a Catalunya, però també a Mallorca durant la postguerra. Explicarem el paper protagonista que va tenir l’OCB i particularment Francesc de Borja Moll en tot el procés de reactivació i activisme cultural. Entrarem a definir el sistema d’ensenyament gradual i estructurat que es va posar en marxa a tal efecte i que, poc a poc, es va estendre a diferents indrets de l’illa. Els cursos de llengua varen tenir l’encert de connectar amb una parta de la població que cercava quelcom alternatiu al discurs oficial i a l’adoctrinament de l’escola franquista. És a dir, descobrir una història i uns elements culturals desconeguts i amagats, agermanats amb la resta de territoris de parla catalana. És important assenyalar la connexió de moviments educatius renovadors com l’escoltisme que influïren de manera significativa a moltes de les persones que posteriorment s’implicarien en la defensa i la resistència cultural, mitjançant la participació en activitats de l’OCB, l’EMM o des dels moviments de renovació pedagògica reivindicant canvis profunds en l’ensenyament (l’Escola d’Estiu de Mallorca n’és un exemple). L’activisme social i polític antifranquista que es va constituir a durant els anys 60 va es va mostrar sensible davant el discurs que s’anava edificant entorn a la recuperació i normalització de la llengua i la identitat del poble mallorquí. En aquest sentit, es varen registra col•laboracions entre certs mitjans de comunicació, partits polítics en la clandestinitat, associacions de veïns, moviments progressistes d’Església i professorat amb l’activisme cultural que practicaven l’OCB i l’EMM. En darrer terme, es presentarà un exhaustiu estudi dels primers anys de funcionament de la institució de Manacor, sobretot la posada en marxa i l’extensió del sistema d’ensenyament per graus als centres educatius d’EGB (Ensenyança General Bàsica) i ensenyament mitjà de la comarca. |
|---|