La creació del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona
El turisme a la província de Barcelona, des del punt de vista de la gestió pública és un fenomen recent. Dins el territori provincial podem localitzar municipis que ja estaven en el mapa de les destinacions turístiques europees de sol i platja els anys 70’s, però no és fins a finals dels anys 80’s i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/401427 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/401427 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Administració pública Administración pública Public administration Turisme Turismo Tourism Administració local Administración local Local government Barcelona (Catalunya : Província) Barcelona (Cataluña : Provincia) Barcelona (Catalonia : Province) Ciències Humanes i Socials 93 |
| Sumario: | El turisme a la província de Barcelona, des del punt de vista de la gestió pública és un fenomen recent. Dins el territori provincial podem localitzar municipis que ja estaven en el mapa de les destinacions turístiques europees de sol i platja els anys 70’s, però no és fins a finals dels anys 80’s i principis dels 90’s que els governs locals prenen consciència de la necessària gestió pública de l’activitat turística com un dels actors determinants dels sistema turístic. En aquest context, la Diputació de Barcelona, com a ens local supramunicipal pren un paper determinant en la configuració del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona. L’aposta de la Diputació de Barcelona pel turisme impulsa un model de relació amb el territori que és substancialment diferent al rol desenvolupat per altres ens públics a Catalunya, en especial les altres diputacions provincials de Catalunya i el propi govern de la Generalitat. El model de gestió turística de la Diputació es configura en base a dues línies de desenvolupament: una línia de de producte i promocional, clàssica entre els ens de gestió del turisme; i una altra basada en la cooperació institucional a través d’ens de gestió del turisme supramunicipals. Aquest model és exemplar i no es replica en altres corporacions provincials. Aquesta tesi doctoral analitza la creació d’aquest model de gestió fent un a aproximació gradual. En primer lloc es fa el plantejament de la recerca incidint en la importància de la gestió pública dins el sistema turístic i es contextualitza la recerca realitzada fins el moment en aquest camp. A continuació s’aborda el fenomen del turisme i la seva gestió a escala internacional i estatal en un període contemporani, fins arribar a Catalunya. La gestió del turisme a Catalunya mereix un capítol que permet conèixer tant el territori com l’evolució de la seva gestió i introduir l’espai de la província de Barcelona, que s’analitza en profunditat pel que fa als darrers 20 anys en els dos darrers capítols. Primer a través de la seva caracterització com a espai turístic i després amb descripció dels components principals de l’oferta i els principals indicadors de demanda. Finalment es descriu la configuració d’un model de gestió provincial on destaca la relació de la Diputació de Barcelona amb entitats de gestió turística supramunicipals, tot i tenint en compte l’evolució de la gestió turística de la ciutat de Barcelona. |
|---|