Rehabilitación de la cognición social en sujetos con traumatismo craneoencefálico
El traumatisme cranioencefàlic (TCE) comporta importants seqüeles cognitives, conductuals i emocionals en el subjecte que el pateix. Dins l'esfera cognitiva nombrosos estudis han descrit la presència específica de dificultats per processar i generar conductes de caire social. Aquestes dificulta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265446 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265446 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cognició social Cognición social Social cognition Traumatisme craneoencefàlic Traumatismo craneoencefálico Traumatic brain injury Rehabilitació Rehabilitación Rehabilitation Ciències de la Salut 159.9 |
| Sumario: | El traumatisme cranioencefàlic (TCE) comporta importants seqüeles cognitives, conductuals i emocionals en el subjecte que el pateix. Dins l'esfera cognitiva nombrosos estudis han descrit la presència específica de dificultats per processar i generar conductes de caire social. Aquestes dificultats, englobades sota el terme genèric de cognició social (CS), provoquen un deteriorament en les relacions personals, tant a nivell familiar com laboral o comunitari. No obstant això, els programes terapèutics adreçats a la millora de la CS continuen sent una assignatura pendent a la pràctica clínica i especialment en el cas del traumatisme en fase subaguda. D'altra banda, la relació entre les funcions de la CnS i les pròpies de la CS també ha generat un debat controvertit que avui dia continua generant discrepàncies pel que fa a la naturalesa i l'entitat del constructe de la CS. Els objectius d'aquest treball van ser els següents: 1) Realitzar una revisió sistemàtica de la literatura existent sobre rehabilitació de la CS en pacients amb TCE, valorar-ne la qualitat metodològica i l'efectivitat terapèutica de les estratègies rehabilitadores emprades. 2) Estudiar la relació entre les mesures de CS i CnS en un grup de pacients amb TCE moderat o greu en fase subaguda per avaluar la dependència o independència dels dos tipus de cognició, així com explorar les relacions entre les mesures de CS i generar un model basat en elles. 3) Avaluar la utilitat d'un mòdul de tasques informatitzades dissenyat específicament per rehabilitar la CS en aquesta mostra. Metodologia: 1) Es va realitzar una cerca bibliogràfica fins al juny de 2018 a les bases de dades Medline/PubMed, Google Scholar, PsycInfo i ClinicalTrials.gov. Dels 198 articles potencialment interessants, 10 van complir els criteris d'elegibilitat. Dos dels autors van avaluar, de forma independent i cega, la qualitat metodològica dels estudis inclosos a la revisió mitjançant l'escala PEDro. 2) 43 pacients subaguts amb TCE moderat o greu van ser inclosos a l'estudi. Se'ls va administrar una bateria CS i una bateria per a la valoració de la CnS. L'avaluació de CS va incloure les mesures següents: International Affective Picture System (IAPS); Facial Expressions of Emotion-Stimuli Test (FEEST); Moving Shapes Paradigm (MSP); Reading the Mind in the Eyes Test-Revised Version (RMET); Social Decision Making Task (SDMT). 3) La mostra es va ampliar a 45 pacients amb TCE moderat o greu en fase subaguda. Es va dur a terme un assaig controlat quasi-aleatori. El grup experimental (GE; n=28) va rebre tractament amb el mòdul de CS de Guttmann, NeuroPersonalTrainer® (GNPT CS), en combinació amb el mòdul de CnS (GNPT CnS). El grup control (GC; n=26) només va rebre tractament amb el mòdul GNPT CnS. Tots dos grups van rebre 3 sessions de tractament a la setmana durant aproximadament 2 mesos (21 sessions en total). Conclusions: 1) En base a la revisió sistemàtica realitzada es constata la necessitat danalitzar lefecte daquestes intervencions en pacients amb TCE en fases subaguda i postaguda. 2) L'execució dels subjectes amb TCE moderat-greu a les mesures CS està relacionat, almenys parcialment, amb l'acompliment a les mesures CnS. El nostre model de CS mostra una estructura de dos factors caracteritzada per un primer factor que reuneix mesures CS que estan altament relacionades amb dominis de la CnS i un segon factor que reuneix mesures l'exercici de les quals no està influenciat per dominis de la CnS. 3) El mòdul de tasques informatitzat va ser útil per a la rehabilitació de la CS en pacients amb TCE moderat-greu en fase subaguda. El grup que va rebre tractament rehabilitador combinat (CS+CnS) va obtenir millors resultats per a les mesures de CS que el grup que va rebre tractament destinat únicament a CnS. |
|---|