La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.

[cat] Els canvis en matèria econòmica i territorial succeïts a les illes Balears amb l’arribada del turisme de masses a la dècada de 1960 han provocat una pèrdua de la superfície agrària a favor d’un augment de les masses forestals i del sòl urbanitzat. No obstant, per contra del que es podria pensa...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Mateu Janer, Gabriel
Tipo de documento: tese
Estado:Versão publicada
Data de publicação:2023
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositório:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/688340
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/688340
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Regadiu
Paisatge
Espai rural
Illes Balears
Unió Europa
Desagrarització
Geografia
631
9
id ES_8c8a5ed87b835dc2fd8a3b9654b36e57
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/688340
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
title La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
spellingShingle La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
Mateu Janer, Gabriel
Regadiu
Paisatge
Espai rural
Illes Balears
Unió Europa
Desagrarització
Geografia
631
9
title_short La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
title_full La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
title_fullStr La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
title_full_unstemmed La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
title_sort La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.
dc.creator.none.fl_str_mv Mateu Janer, Gabriel
author Mateu Janer, Gabriel
author_facet Mateu Janer, Gabriel
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Binimelis Sebastián, Jaume
Ordinas Garau, Antoni
Binimelis Sebastián, Jaume
Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Història, Història de l'Art i Geografia
dc.subject.none.fl_str_mv Regadiu
Paisatge
Espai rural
Illes Balears
Unió Europa
Desagrarització
Geografia
631
9
topic Regadiu
Paisatge
Espai rural
Illes Balears
Unió Europa
Desagrarització
Geografia
631
9
description [cat] Els canvis en matèria econòmica i territorial succeïts a les illes Balears amb l’arribada del turisme de masses a la dècada de 1960 han provocat una pèrdua de la superfície agrària a favor d’un augment de les masses forestals i del sòl urbanitzat. No obstant, per contra del que es podria pensar, aquest nou model econòmic lligat al turisme no es traduí en un abandó de l’activitat agrària en el seu conjunt. L’agricultura de regadiu experimentà una fase de gran expansió a mida que s’instaurava un model d’economia urbana que s’encarregava de posar fi a les estructures socials i econòmiques de forta tradició agrària, mantingudes durant segles. Els paisatges de regadiu configurats a la segona meitat del segle XX adquiriren una morfologia força distant dels paisatges agrícoles de secà que no podien evitar ser malmesos per la desagrarització causada per la competència amb altres usos i la pèrdua de renda agrària associada a l’encariment dels costos de producció. En cap cas, el regadiu no fou un sistema d’aprofitament agrícola nou a les illes, sinó que el seu origen es remunta a temps molt antics, essent nombroses les mostres de patrimoni hidràulic que evidencien l’origen medieval d’aquest aprofitament a l’arxipèlag. La indagació en fonts múltiples sobre regadiu a les illes ha permès elaborar un treball que ressalta per oferir un recorregut històric a través dels seus paisatges i que culminen en l’elaboració d’una cartografia que convida a analitzar els canvis en matèria de distribució espacial dels paisatges irrigats. L’estructura de la propietat de la terra, els avenços en sistemes hidràulics i un creixement de la població s’han combinat de la manera idònia per a fer créixer les superfícies de regadiu en un moment en que la superfície total agrícola es reduïa. No obstant, des de la dècada de 1990, la superfície de regadiu ha vingut reduint-se a causa de l’obertura del mercat de productes agrícoles a altres països i a les exigències de la política agrària europea de reduir la producció en determinats sectors que pel cas de les illes mantenien un estret vincle amb el regadiu. Amb les expressions auge i decadència es dona per completada l’aproximació a l’evolució dels espais de regadiu a les illes, una evolució segmentada en distintes etapes que pot ser objecte d’estudi científic per mitjà l’observació de les transformacions sobre el paisatge que s’aparellen als múltiples sistemes hidràulics.
publishDate 2023
dc.date.none.fl_str_mv 2023
2023
2023
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/688340
url http://hdl.handle.net/10803/688340
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 501 p.
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears
publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869412941566050304
spelling La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals.Mateu Janer, GabrielRegadiuPaisatgeEspai ruralIlles BalearsUnió EuropaDesagraritzacióGeografia6319[cat] Els canvis en matèria econòmica i territorial succeïts a les illes Balears amb l’arribada del turisme de masses a la dècada de 1960 han provocat una pèrdua de la superfície agrària a favor d’un augment de les masses forestals i del sòl urbanitzat. No obstant, per contra del que es podria pensar, aquest nou model econòmic lligat al turisme no es traduí en un abandó de l’activitat agrària en el seu conjunt. L’agricultura de regadiu experimentà una fase de gran expansió a mida que s’instaurava un model d’economia urbana que s’encarregava de posar fi a les estructures socials i econòmiques de forta tradició agrària, mantingudes durant segles. Els paisatges de regadiu configurats a la segona meitat del segle XX adquiriren una morfologia força distant dels paisatges agrícoles de secà que no podien evitar ser malmesos per la desagrarització causada per la competència amb altres usos i la pèrdua de renda agrària associada a l’encariment dels costos de producció. En cap cas, el regadiu no fou un sistema d’aprofitament agrícola nou a les illes, sinó que el seu origen es remunta a temps molt antics, essent nombroses les mostres de patrimoni hidràulic que evidencien l’origen medieval d’aquest aprofitament a l’arxipèlag. La indagació en fonts múltiples sobre regadiu a les illes ha permès elaborar un treball que ressalta per oferir un recorregut històric a través dels seus paisatges i que culminen en l’elaboració d’una cartografia que convida a analitzar els canvis en matèria de distribució espacial dels paisatges irrigats. L’estructura de la propietat de la terra, els avenços en sistemes hidràulics i un creixement de la població s’han combinat de la manera idònia per a fer créixer les superfícies de regadiu en un moment en que la superfície total agrícola es reduïa. No obstant, des de la dècada de 1990, la superfície de regadiu ha vingut reduint-se a causa de l’obertura del mercat de productes agrícoles a altres països i a les exigències de la política agrària europea de reduir la producció en determinats sectors que pel cas de les illes mantenien un estret vincle amb el regadiu. Amb les expressions auge i decadència es dona per completada l’aproximació a l’evolució dels espais de regadiu a les illes, una evolució segmentada en distintes etapes que pot ser objecte d’estudi científic per mitjà l’observació de les transformacions sobre el paisatge que s’aparellen als múltiples sistemes hidràulics.[spa] Los cambios en materia económica y territorial sucedidos en las islas Baleares con la llegada del turismo de masas en la década de 1960 han provocado una pérdida de la superficie agraria a favor de un aumento de las masas forestales y del suelo urbanizado. No obstante, en contra de lo que se podría pensar, este nuevo modelo económico ligado al turismo no se tradujo en un abandono de la actividad agraria en su conjunto. La agricultura de regadío experimentó una fase de gran expansión a medida que se instauraba un modelo de economía urbana que se encargaba de poner fin a las estructuras sociales y económicas de fuerte tradición agraria, mantenidas durante siglos. Los paisajes de regadío configurados en la segunda mitad del siglo XX adquirieron una morfología bastante alejada a la de los paisajes agrícolas de secano que no podían evitar ser dañados por la desagrarización causada por la competencia con otros usos y la pérdida de renta agraria asociada al encarecimiento de los costes de producción. En ningún caso, el regadío fue un sistema de aprovechamiento agrícola nuevo en las islas, 7 sino que su origen se remonta a tiempos muy antiguos, siendo numerosas las muestras de patrimonio hidráulico que evidencian el origen medieval de este aprovechamiento en el archipiélago. La indagación en fuentes múltiples sobre regadío en las islas ha permitido elaborar un trabajo que resalta por ofrecer un recorrido histórico a través de sus paisajes y que culminan en la elaboración de una cartografía que invita a analizar los cambios en materia de distribución espacial de los paisajes irrigados. La estructura de la propiedad de la tierra, los avances en sistemas hidráulicos y un crecimiento de la población se han combinado de la manera idónea para hacer crecer las superficies de regadío en un momento en que la superficie total agrícola se reducía. No obstante, desde la década de 1990, la superficie de regadío ha venido reduciéndose debido a la apertura del mercado de productos agrícolas a otros países y a las exigencias de la política agraria europea de reducir la producción en determinados sectores que para el caso de las islas mantenían un estrecho vínculo con el regadío. Con las expresiones auge y decadencia se da por completada la aproximación a la evolución de los espacios de regadío en las islas, una evolución segmentada en distintas etapas que puede ser objeto de estudio científico por medio de la observación de las transformaciones sobre el paisaje que se aparejan a los múltiples sistemas hidráulicos.[eng] The changes in economic and territorial matters that occurred in the Balearic Islands with the arrival of mass tourism in the 1960s have caused a loss of agricultural area in favor of an increase in forest masses and urbanized land. However, contrary to what one might think, this new economic model linked to tourism did not translate into an abandonment of agricultural activity as a whole. Irrigated agriculture experienced a phase of great expansion as a model of urban economy was established that was responsible for putting an end to the social and economic structures of strong agrarian tradition, maintained for centuries. The irrigated landscapes configured in the second half of the twentieth century acquired a morphology quite far from that of the rainfed agricultural landscapes that could not avoid being damaged by the loss of agriculture caused by competition with other uses and the loss of agricultural income associated with the increase in production costs. In no case, irrigation was a new agricultural use system on the islands, but its origin dates back to very ancient times, being numerous samples of hydraulic heritage that show the medieval origin of this use in the Balearic islands. The investigation in multiple sources on irrigation on the islands has allowed to elaborate a work that stands out for offering a historical tour through its landscapes and that culminate in the elaboration of a cartography that invites to analyze the changes in terms of spatial distribution of irrigated landscapes. The structure of land ownership, advances in hydraulic systems and population growth have combined in the right way to grow irrigated areas at a time when the total agricultural area was shrinking. However, since the 1990s, the irrigated area has been shrinking due to the opening of the market for agricultural products to other countries and the requirements of the European agricultural policy to reduce production in certain sectors which, in the case of the islands, maintained a close link with irrigation. With the expressions boom and bust, the approach to the evolution of the irrigated spaces on the islands is completed, an evolution segmented in different stages that can be the object of scientific study through the observation of the transformations on the landscape that are coupled with the multiple hydraulic systems.Universitat de les Illes BalearsBinimelis Sebastián, JaumeOrdinas Garau, AntoniBinimelis Sebastián, JaumeUniversitat de les Illes Balears. Doctorat en Història, Història de l'Art i Geografia202320232023info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion501 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/688340TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/6883402026-06-14T12:46:07Z
score 15,300719

Registros relacionados