Negotiations over large agreement spaces
En aquesta tesi investiguem algorismes de negociació en dominis amb funcions d'utilitat no linials i en els quals l'espai d'acords possibles és tan gran que l'ús de cerca exhaustiva és inviable. A més, explorem la relació entre les àrees de negociació automàtica, teoria de jocs,...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:132859 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/132859 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Intel·ligència artificial Inteligencia artificial Artificial intelligence Sistemes multi-agent Sistemas multi-agente Multi-agent systems |
| Sumario: | En aquesta tesi investiguem algorismes de negociació en dominis amb funcions d'utilitat no linials i en els quals l'espai d'acords possibles és tan gran que l'ús de cerca exhaustiva és inviable. A més, explorem la relació entre les àrees de negociació automàtica, teoria de jocs, institucions electròniques i optimització amb restrictions. Presentem tres casos d'estudi de complexitat creixent. Primer, proposem un negociador automàtic basat en algorismes genètics i l'apliquem a un domini on el conjunt d'acords possibles es dóna en forma explícita com un espai vectorial i on, encara que les funcions d'utilitat són no linials, el valor d'utilitat de qualsevol acord es pot calcular ràpidament resolent una equació linial. Segon, presentem un algorisme de negociació general anomenat NB3, basat en la tècnica de Branch & Bound. Apliquem aquest algorisme a un nou cas de prova on el valor d'un acord es pot determinar únicament resolent un problema NP-dur. El tercer cas d'ús és el joc Diplomacy, que és encara més difícil que els casos anteriors ja que un acord no determina completament les accions d'un agent. La utilitat obtinguda per un agent depèn també de les accions triades pels altres agents, de manera que es necessita tenir en consideració aspectes de teoria de jocs. Justi quem que en aquest model basat en teoria de jocs no existeix una definició satisfactòria del concepte 'valor de reserva', a diferència dels models comunment emprats en la teoria de regateig clàssica. A més, justifiquem que les negociacions requereixen d'un mecanisme, conegut com a Institució Electrònica, per garantir que els acords siguin respectats. Un entorn per al desenvolupament d'Institucions Electròniques és EIDE i proposem una extensió d'EIDE que proporciona una interfície que permet als humans d'interaccionar en institucions electròniques. També plantegem que en el futur serà possible per als humans i els agents de negociar quins protocols fer servir a una institució electrònica. Això podria ser especialment útil en el desenvvolupament de noves xarxes socials on els usuaris puguin determinar les regles de comportament particulars d'una comunitat privada. Ja que l'entorn EIDE és massa complicat per ser emprat per usuaris normals, sense les capacitats d'un enginyer informàtic, introduïm un nou llenguatge per a la definició de protocols que és similar al llenguatge natural i per tant pot ser usat i entès per qualsevol persona. |
|---|