Proposal of a Model of Inclusive Hiking, Based on the Analysis of a Pilot Project of Training with a Mountain Wheelchair for the Social Inclusion of People With Disabilities
A la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides el 2006, es va consagrar el dret a participar en activitats recreatives, esportives i culturals sense discriminació, subratllant l'accessibilitat universal com a clau per a una vida plen...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Repositorio: | RIUCV. Repositorio de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:riucv.ucv.es:20.500.12466/6719 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/20.500.12466/6719 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Activitats físiques en el medi natural Inclusió Model de senderisme Cadira de muntanya Formació Actividades físicas en el medio natural Inclusión Modelo de senderismo Silla de montaña Formación Outdoor Physical Activity Inclusion Hiking model Mountain wheelchair Training 24 Ciencias de la Vida |
| Sumario: | A la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides el 2006, es va consagrar el dret a participar en activitats recreatives, esportives i culturals sense discriminació, subratllant l'accessibilitat universal com a clau per a una vida plena. No obstant això, en les Activitats Físiques en el Medi Natural (AFMN) persisteixen barreres significatives com la manca d'infraestructures accessibles, la manca de programes formatius especialitzats i actituds socials excloents. Aquesta investigació busca desenvolupar un model de senderisme inclusiu (Inclusive Hiking Model [IHM]) a partir de l’anàlisi d’un projecte pilot de formació amb cadira de muntanya per a la inclusió social de persones amb discapacitat, desenvolupat en dos països mediterranis: Espanya i el Líban. Aquests països comparteixen característiques geogràfiques similars, com climes i paisatges propis de la conca mediterrània, però presenten realitats culturals, polítiques i socials diferents, fet que enriqueix l’anàlisi i permet explorar l’adaptabilitat del model en contextos diversos. Metodològicament, es va emprar un enfocament qualitatiu basat en la teoria fonamentada, per afavorir una comprensió més rica i contextualitzada dels fenòmens estudiats. Com a instruments per a la recollida de dades es van utilitzar entrevistes semiestructurades, grups de discussió i fitxes d’anàlisi documental. En l’estudi van participar un total de 37 persones (n=37) entre pilots que havien rebut la formació i responsables de diferents entitats relacionades amb l'objecte d’estudi. Mitjançant el software ATLAS.ti, es van analitzar i categoritzar les dades en quatre dimensions: la cadira com a eina d’inclusió social, els valors i beneficis de les Activitats Físiques Inclusives en el Medi Natural (AFIMN), el turisme accessible amb cadira de muntanya i el model de senderisme inclusiu. Els resultats s’estructuren en dues parts principals: els resultats generals i el producte final, que és el disseny del Model de Senderisme Inclusiu amb cadira de muntanya (IHM). Com a resultats, es va identificar un gran desconeixement sobre la cadira de muntanya i les AFIMN, ressaltant la necessitat de més difusió. Es destaca que aquestes activitats poden promoure la sensibilització i adquirir valors com el treball en equip i la inclusió, així com la possibilitat de millora de la qualitat de vida per als passatgers. A més, es va observar un desenvolupament desigual pel que fa al turisme accessible a Espanya i el Líban, ressaltant el rol del voluntariat i la col·laboració amb les empreses privades per promoure aquestes activitats. Pel que fa al IHM, s'estructura en tres parts: la primera part tracta sobre la cadira de muntanya com a clau per al senderisme inclusiu, la segona part parla de com fer un ús segur i efectiu del recurs, i la tercera part inclou quins són els coneixements necessaris per implementar el model proposat. Com a conclusions més importants, destaquem que la formació en senderisme inclusiu amb cadira de muntanya ha de ser uniforme i comptar amb un sistema d’actualització contínua per garantir qualitat i seguretat. La capacitació d’equips i la sensibilització des d’edats primerenques són clau per a l’èxit del model. A més, es destaca la importància de les aliances entre entitats públiques i privades com a factor clau per generar un impacte social i econòmic positiu. Així mateix, es fonamenta en els principis de sostenibilitat per assegurar-ne la viabilitat a llarg termini. |
|---|