Símptomes del procés de substitució lingüística: un estudi de tipologia sociolingüística
Les perspectives diferents de l’estudi de les llengües amenaçades presenten una sèrie de factors que comporten reptes pel que fa a les anàlisis comparatives. En aquest article proposem de marcar la distinció entre símptomes i causes de la substitució lingüística amb una mostra de setcomunitats lingü...
| Autores: | , , , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/227086 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/227086 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pèrdua de les llengües Sociolingüística Language attrition Sociolinguistics |
| Sumario: | Les perspectives diferents de l’estudi de les llengües amenaçades presenten una sèrie de factors que comporten reptes pel que fa a les anàlisis comparatives. En aquest article proposem de marcar la distinció entre símptomes i causes de la substitució lingüística amb una mostra de setcomunitats lingüístiques diverses. L’article analitza tres dels símptomes més importants: la transmissió intergeneracional, els àmbits d’ús de la llengua amenaçada i la consciència lingüística. Amb l’objectiu d’establir les bases per a una tipologia sociolingüística, establim punts en comú i patrons sociolingüístics per a cadascun dels símptomes. La conclusió principal és que la consciència lingüística sobre la possibilitat de la mort de la llengua és inversament proporcional a la taxa de transmissió intergeneracional: com més amenaçada està una llengua, més consciència hi ha, però més tard és per actuar (en línia amb Junyent, 1991). |
|---|