Factores subjetivos de la construcción sostenible.
El concepte de sostenibilitat requereix del concepte de societat sostenible. Quan ens referim a la sostenibilitat d'un sistema, ens referim a la d'un sistema humà, amb els seus aspectes materials i culturals, i que ha sofert (o ha arribat a) un desplaçament respecte de l'estat natural...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099/205 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099/205 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Construcció sostenible Construcción sostenible Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectura sostenible |
| Sumario: | El concepte de sostenibilitat requereix del concepte de societat sostenible. Quan ens referim a la sostenibilitat d'un sistema, ens referim a la d'un sistema humà, amb els seus aspectes materials i culturals, i que ha sofert (o ha arribat a) un desplaçament respecte de l'estat natural. La conservació d’aquest desplaçament és el que ens preocupa. Quan considerem la sostenibilitat en l'ambient construït, aquestes dues categories material i cultural prenen la forma d'un debat que s'ha vingut donant al llarg de tota la modernitat, en el qual els rols d'arquitecte i enginyer s'oposen i completen. Al primer li correspondrien les qüestions de disseny, estil, història, aspectes culturals en general; al segon, les qüestions de càlcul, construcció, manteniment, aspectes materials en general. Durant aquest debat, la postura predominant ha anat alternant d’un costat a l’altre i, la majoria de vegades, s'ha produït una escissió on les solucions arquitectòniques i d’enginyeria més que complementar-se s’han superposat. Com explica McCleary respecte de l'enginyer estructuralista: “L'origen del cisma és clar: Per a l'arquitecte, el disseny comença per considerar la humanització de l'espai – la preocupació principal és habitar; per a l'enginyer, el disseny comença per respondre a les propietats dels materials i a la lògica de la mecànica estructural – el focus és a l'estructuració” . En segon lloc, és necessari considerar l'arquitectura com un fenomen social en les seves causes i efectes. El fet que els edificis conformin l'espai continent on es desenvolupen la majoria de les activitats humanes, els atorga la seva importància com factor de conformació i, alhora, expressió d'una societat. L'ambient construït no és únicament un suport físic, sinó que a més involucra la interacció entre aquest i els seus ocupants. Aquestes consideracions preliminars serveixen per a emmarcar les dimensions del problema i alhora per a ordenar l'anàlisi subsegüent. |
|---|