Poliploïdia, filogènia i biogeografia en "Centaurea" L. Secció "Acrocentron" ("Cass".) DC
El grup <i>Acrocentron</i> s'ha anat classificant i estructurant de diferents maneres al llarg dels anys, però segons l'última definició del grup estaria format per <i>Centaurea</i> sect. <i>Acrocentron</i>, a més de dues seccions molt petites, <i>...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/2617 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0609108-092956 http://hdl.handle.net/10803/2617 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pal·linologia Paisatge vegetal Plantes medicinals Ciències de la Salut 58 |
| Sumario: | El grup <i>Acrocentron</i> s'ha anat classificant i estructurant de diferents maneres al llarg dels anys, però segons l'última definició del grup estaria format per <i>Centaurea</i> sect. <i>Acrocentron</i>, a més de dues seccions molt petites, <i>Centaurea</i> sect. <i>Chamaecyanus</i> i <i>Centaurea</i> sect. <i>Stephanochilus</i>. Aquest grup es caracteritza cariològicament per ser un grup amb un elevat número d'espècies poliploides.<br/>En aquest treball hem intentat establir l'origen de dues sèries poliploides dins d' <i>Acrocentron</i> , examinar els límits del grup i aclarir els centres de radiació i dispersió d' <i>Acrocentron</i> a partir de l'origen geogràfic del grup.<br/>Hem comprovat que el fenomen de la poliploïdia està condicionat per l'intens flux genètic existent entre les espècies ibèriques i les nord-africanes.<br/>Els estudis filogenètics i biogeogràfics assenyalen que el grup <i>Acrocentron</i> queda reduït a dues seccions (<i>Centaurea</i> sect. <i>Chamaecyanus</i> adoptaria el rang de subsecció dins de la sect. <i>Acrocentron</i>), de tota manera no és possible fer una bona classificació subseccional degut als alts nivells d'hibridació i d'introgressió.<br/>Hem establert el lloc d'origen del grup <i>Acrocentron</i> i s'ha reconstruït la seva expansió des de l'Est de la mediterrània, en concret a la zona d'Anatòlia, cap a la resta de centres d'especiació. L'expansió més antiga, que finalitzà al pliocè, va portar a la sect. <i>Acrocentron</i> cap al sud d'Itàlia, Sicília, Àfrica del Nord i la Península Ibèrica. L'altra radiació, molt posterior (durant les glaciacions del neogen), va estendre <i>Acrocentron</i> des del nord dels Balcans cap al nord de la península Ibèrica i fins a Àsia Central, en una distribució contínua eurasiàtica. |
|---|