Patrons d'activitat i proxèmia en l'avaluació del benestar en goril·les captius (Gorilla gorilla gorilla)
[cat] Aquesta tesi sorgeix com a resposta als principals problemes de benestar que poden afectar a la majoria d’animals que viuen en zoològics i aquaris. En concret, ha estat motivada per la complexitat que suposa mantenir grans simis en unes condicions òptimes. En aquest context, l’objectiu general...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/134059 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/134059 http://hdl.handle.net/10803/666985 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Etologia Primats Protecció de la fauna Benestar dels animals Animal behavior Primates Wildlife conservation Animal welfare |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi sorgeix com a resposta als principals problemes de benestar que poden afectar a la majoria d’animals que viuen en zoològics i aquaris. En concret, ha estat motivada per la complexitat que suposa mantenir grans simis en unes condicions òptimes. En aquest context, l’objectiu general d’aquest treball recau en la cerca de models d’avaluació que puguin ajudar a millorar o complementar els plans d’actuació i conservació, ja existents, en goril·les de costa captius. L’estudi observacional sobre les mostres de goril·les de costa es va dur a terme en dues institucions: el Zoo de Barcelona i el d’Apenheul Primate Park (Holanda). Finalment, es van analitzar un total de 303 hores repartides en 5 grups mixtes (4 a Barcelona i 1 a Apenheul) i un mascle dominant solitari. Es va realitzar una comparació transversal entre grups, tractant cada grup com un cas, i una avaluació intra grup, en un grup familiar en els seus diferents estadis (comparació pre-post). Posteriorment es van comparar els nostres resultats amb la literatura prèvia. Així doncs, no es van trobar diferències significatives entre els resultats obtinguts en llibertat en l’estació “High Frugivory” (HF) i els nostres grups estudiats. Això confirmaria que la complexitat dels espais naturalitzats, els grups socials i el maneig que ofereixen les dues institucions zoològiques, asseguren les oportunitats perquè es puguin donar els patrons d’activitat, més ajustats, als observats en els medis naturals. A més, tampoc es van trobar diferències significatives entre l’IEI (índex d’espai per individu) i els patrons de conducta i proxèmia, el què suggeriria que l’espai disponible dels nostres grups, no sembla comprometre el benestar dels goril·les estudiats. En resum, els resultats obtinguts d’aquest treball reafirmen la importància que té la composició i densitat social en grups de goril·les de costa en captivitat, factors que també serveixen com a bons indicadors de benestar. Efectivament, formar grups familiars estables en el temps, amb variabilitat de classes socials i d’una densitat adequada a la qualitat i l’espai de les instal·lacions disponibles, és imprescindible per assolir èxit en la conservació ex situ d’aquesta espècie. Així mateix, la història prèvia dels individus i el rol que exerceixen els mascles dominants, desenvolupen un paper fonamental en la formació i cohesió d’aquests grups. |
|---|