Estimulación cerebral profunda en el cíngulo subgeniculado y en el nucleo accumbens en pacientes con anorexia nerviosa crónica, severa y refractaria a tratamiento
L' objectiu principal d'aquesta investigació és valorar eficàcia i tolerància de l'estimulació cerebral profona (DBS) com a tractament en pacients amb anorèxia nerviosa (AN) crònica, severa i refractària. Com a objectius secundaris avaluar la relació entre variables clíniques i radiol...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241145 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/241145 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Anorexia nerviosa Estimulació cerebral profona Estimulación cerebral profunda Deep brain stimulation Ciències de la Salut 616.89 |
| Sumario: | L' objectiu principal d'aquesta investigació és valorar eficàcia i tolerància de l'estimulació cerebral profona (DBS) com a tractament en pacients amb anorèxia nerviosa (AN) crònica, severa i refractària. Com a objectius secundaris avaluar la relació entre variables clíniques i radiològiques amb l'eficàcia de la DBS. S'inclouen a 8 pacients amb AN, severa, crònica i refractària que són sotmesos a DBS al cíngol subgeniculat (CSG) (4 pacients) i en el nucli accumbens (Nacc) (4 pacients) segons característiques clíniques (comorbiditat i tipus d'AN ). Es realitza seguiment durant 1 any des de l'inici d'activació de l'DBS, amb avaluació mensual (pes, escales psicomètriques, qualitat de vida). Preoperatòriament i als 6 mesos es realitza avaluació neuropsicològica i ressonància magnètica (RM) amb imatge de difusió de tensors (DTI). La variable principal és l'IMC. Als 6 mesos, els pacients que compleixen criteris de resposta passen a la fase de doble cec i creuat, on el sistema de DBS roman ences (3 mesos) / apagat (3 mesos) o al revés fins a finalitzar l'any de seguiment. Els criteris de resposta són: A) un augment mínim de el 10% de l'IMC respecte a l'IMC mitjà dels 3 últims mesos a la cirurgia, B) en pacients amb tractament intensiu en els mesos previs a la cirurgia, un augment del 10% del IMC mitjà sense tractament intensiu en l'any previ a la cirurgia, C) en pacients amb corba descendent de pes en els darrers anys, aconseguir mantenir l'IMC previ a la cirurgia. Dels 8 pacients, 4 van mostrar criteris de resposta (50%). En 3 dels 8 pacients va haver complicacions (37,5%), totes elles cutànies (decúbit de la pròtesi, dehiscència de sutura, infecció). Tots els pacients van millorar en gran part de les puntuacions psicomètriques i de qualitat de vida independentment de l'evolució ponderal. L'anàlisi estadística no mostra diferències estadísticament significatives entre les variables estudiades i el tipus de resposta a la DBS. No obstant , determinades variables van resultar més freqüents en els pacients amb resposta a la DBS; estimulació en CSG, AN tipus restrictiva, baixa comorbiditat mental associada, sent la predominant de l'eix afectiu, alta capacitat d'adherència a un tractament intensiu, puntuació baixa / moderada en Harm Avoidance i en l'escala de Cornell. L'anàlisi de DTI mostra alteració de la integritat de substància blanca en múltiples fas, però no evidencia una correlació amb el tipus de resposta a la DBS. La selecció de la diana de DBS s'ha realitzat en funció de la comorbiditat associada i / o tipus d'AN. Es desconeix doncs el pes individual de cadascuna d'aquestes variables en l'associació amb major probabilitat de resposta. Concloem que la DBS pot ser una tècnica eficaç en alguns pacients amb AN severa, crònica i refractària .És una tècnica segura però amb major probabilitat de complicacions cutànies. |
|---|