Una reproducció inèdita de l'absis d'Esterri de Cardós
En la història de la descoberta, l'estudi i la difusió de la pintura mural romànica a Catalunya es van conjuminar el paper rellevant de les institucions amb la iniciativa i l'esforç de personalitats com Josep Pijoan o Joaquim Folch i Torres, entre d'altres. Amb ells, un seguit d'...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323569 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323569 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/locus.548 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Romànic Pintura mural Còpies Joan vallhonrat Esterri de cardós Romanesque Mural painting Copies Románico Copias |
| Sumario: | En la història de la descoberta, l'estudi i la difusió de la pintura mural romànica a Catalunya es van conjuminar el paper rellevant de les institucions amb la iniciativa i l'esforç de personalitats com Josep Pijoan o Joaquim Folch i Torres, entre d'altres. Amb ells, un seguit d'«actors secundaris» hi van dur a terme tasques fonamentals, entre les quals trobem la realització de còpies dels conjunts que anaven sortint a la llum, tot seguint els encàrrecs de la Junta de Museus. En aquest procés va destacar l'aportació de Joan Vallhonrat (1874-1937), qui, entre 1907 i 1920, va realitzar gran part de reproduccions, el principal destí de les quals era dotar d'imatges precises dels originals el llibre de Josep Pijoan titulat Les pintures murals catalanes, editat en fascicles. Tot plegat va quedar sistematitzat arran de l'exposició que el Museu Nacional d'Art de Catalunya va dedicar a les còpies el 1993. Posteriorment, el projecte commemoratiu dels 150 anys del naixement de l'artista per part de l'entitat cultural L'Avenç de Cornellà de Llobregat, la seva ciutat nadiua, va comportar la recuperació d'elements inèdits, en especial una còpia d'un fragment de les pintures de l'absis d'Esterri de Cardós, de l'any 1911, que, per raons que desconeixem, no va lliurar a la Junta de Museus. El treball que ara presentem aprofundeix en aquesta troballa al mateix temps que intenta actualitzar aspectes de l'artista, malgrat les llacunes que encara desvela el seu estudi, des de la base dels treballs fets anteriorment i de l'anàlisi de la documentació existent. |
|---|