Identifying individuals with advanced chronic conditions who may benefit from an early palliative care approach: Using the NECPAL CCOMS-ICO© tool: population-based prevalence, predictive validity for mortality and predictive models

Als països desenvolupats, al voltant del 75% de la població morirà degut a malalties cròniques. Malgrat només un terç dels que tenen malalties cròniques i necessiten atenció pal·liativa pateix càncer, les cures pal·liatives estan dirigides principalment als pacients amb càncer terminal en pacients i...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Martínez-Muñoz, Marisa
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:UVic-UCC
Repositorio:RiUVic. Repositori institucional de la UVic-UCC
OAI Identifier:oai:dspace.uvic.cat:10854/4814
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10854/4814
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Malalties cròniques
Tractament pal·liatiu
Qualitat de vida
Descripción
Sumario:Als països desenvolupats, al voltant del 75% de la població morirà degut a malalties cròniques. Malgrat només un terç dels que tenen malalties cròniques i necessiten atenció pal·liativa pateix càncer, les cures pal·liatives estan dirigides principalment als pacients amb càncer terminal en pacients institucionals. No obstant això, hi ha una gran evidència de les necessitats pal·liatives no satisfetes entre les persones amb malalties amenaçants per a la vida no malignes. Les dades en pacients amb càncer avançat mostren que la provisió precoç de cures pal·liatives especialitzades milloren la qualitat de vida, disminueixen la despesa i ajuden a clarificar les preferències de tractament i els objectius d’atenció. Traslladar l’evidència disponible als sistemes de salut per a oferir atenció pal·liativa precoç a totes les persones amb condicions cròniques diferents del càncer a qualsevol dispositiu d’atenció podria millorar els resultats clínics disminuint els costos d’atenció en aquesta població. Reconèixer la 1a transició, el període referit com a final de vida, que precedeix la fase terminal, podria possibilitar la intervenció pal·liativa precoç i la planificació de decisions anticipades. Tot i així, el moment adequat per a començar l’atenció pal·liativa -per a la què la identificació precoç és un prerequisit- no ha estat definit encara. Admetent les limitacions dels índex pronòstics i models predictius disponibles, amb evidència insuficient actualment per a recomanar el seu ús generalitzat, un abordatge pragmàtic per a identificar candidats per a atenció pal·liativa defensant un abordatge centrat en la persona basat no en el diagnòstic o el pronòstic, sinó en les seves necessitats, ha estat proposat. Està basat en preguntar la pregunta sorpresa (“El sorprendria que aquest pacient morís en els propers 12 mesos?”) i la cerca d’un o més indicadors clínics que podrien suggerir que una persona podria estar en risc de deteriorament i mort i hauria de ser avaluada per a necessitats no satisfetes. Aquest abordatge pragmàtic és el fonament de la majoria dels sets d’indicadors d’identificació que han estat desenvolupats en els últims anys per a reconèixer la 1a transició i identificar individus amb probable necessitat d’atenció pal·liativa, com ara l’instrument NECPAL CCOMS-ICO©. L’objectiu general d’aquesta tesi és avaluar la utilitat de l’instrument NECPAL CCOMS-ICO© per a identificar individus amb condicions cròniques avançades que es podrien beneficiar d’un abordatge pal·liatiu precoç, a través de la seva utilització per a determinar la prevalença poblacional d’aquests individus (Estudi I), avaluant la seva validesa predictiva per a mortalitat a 3, 6, 12 i 24 mesos per a informar la seva utilitat com a instrument de cribratge per a atenció pal·liativa precoç (Estudi II) i identificant indicadors associats amb mortalitat en 24 mesos per a desenvolupar un model predictiu per a la identificació d’individus en alt risc de mort (Estudi III). Conclusions L’instrument NECPAL CCOMS-ICO© pot ser considerat útil per a identificar individus amb condicions cròniques avançades que es podrien beneficiar d’un abordatge pal·liatiu precoç. Pot ser utilitzat per a avaluar les necessitats poblacionals d’atenció pal·liativa a través de la identificació prospectiva de la prevalença poblacional d’aquesta població, un abordatge innovador que, potencialment, pot ser útil per a millorar la pràctica clínica. Pot ser utilitzat, de la mateixa manera que la PS, com a instrument de cribratge per a atenció pal·liativa precoç, ja que presenta alta sensibilitat i alt VPN, tots dos valors predictius importants per a identificar a aquesta vulnerable població, freqüentment no detectada i infratractada. Pot ser utilitzat com a primera mesura per a identificar aquesta població, preferentment acompanyat d’exploracions repetides o addicionals, per tal de millorar-ne l’especificitat. Des d’una perspectiva poblacional, les trajectòries de final de vida podrien resultar ser un excel·lent marc conceptual per al desenvolupament de models predictius simples per a la identificació de persones en risc alt de mort, particularment en fragilitat avançada i malaltia d’òrgan, les condicions cròniques avançades poblacionals més prevalents, per a les què s’han desenvolupat models predictius simples i prometedors que s’haurien de validar externament