Mecanismes involucrats en la regulació del to vascular hepàtic en la cirrosi: Paper dels prostanoids vasoconstrictors i biodisponibilitat d'òxid nítric
[cat] La hipertensió portal és la principal complicació de la cirrosi hepàtica i es caracteritza per un increment patològic de la pressió del sistema venós portal. El factor primari i necessari en el desenvolupament de la hipertensió portal és l’increment de la resistència vascular intrahepàtica del...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/54976 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/54976 http://hdl.handle.net/10803/145030 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hipertensió portal Cirrosi hepàtica Malalties del fetge Endoteli Òxid nítric Portal hypertension Hepatic cirrhosis Liver diseases Endothelium Nitric oxide |
| Sumario: | [cat] La hipertensió portal és la principal complicació de la cirrosi hepàtica i es caracteritza per un increment patològic de la pressió del sistema venós portal. El factor primari i necessari en el desenvolupament de la hipertensió portal és l’increment de la resistència vascular intrahepàtica del fetge cirròtic. Aquest increment en la resistència intrahepàtica és causat per una distorsió estructural del parènquima hepàtic i per un component dinàmic derivat d’una exagerada producció i resposta a vasoconstrictors intrahepàtics, a més d’una disminució en la biodisponibilitat de vasodilatadors així como una hiporresposta a aquests mateixos. Els treballs d’investigació de la present tesi doctoral amplien i consoliden el coneixement dels mecanismes moleculars responsables de la regulació del to vascular hepàtic en la cirrosi demostrant l’existència d’interaccions enzimàtiques entre la via de la ciclooxigenasa (COX), productora de prostanoids vasoconstrictors, i la via de l’òxid nítric sintasa endotelial (eNOS). A més, la tesi doctoral avalua l’utilització de noves teràpies utilitzant bloquejants de vasoconstrictors derivats de la COX, com el tromboxà (TXA2) i un antioxidant, com l’enzim manganès-superòxid dismutasa (MnSOD) amb l’objectiu de millorar l’elevada resistència intrahepàtica del fetge cirròtic. Els resultats obtinguts mostren que: 1.- Existeix una interrelació entre els sistemes enzimàtics COX i eNOS en cèl•lules endotelials sinusoidals (CES) de fetges de rates sanes i cirròtiques. L’activació de la via enzimàtica de la COX produeix una disminució en la biodisponibilitat d’òxid nítric (ON) i la seva inhibició recupera els nivells del vasodilatador. La incubació de CES procedents de rates controls i cirròtiques amb un donador d’ON atenua la producció de prostanoids derivats de la COX. 2.- El bloqueig crònic del receptor del prostanoid vasoconstrictor TXA2 disminueix la pressió portal en rates cirròtiques reduint la resistència vascular intrahepàtica. 3.- El tractament amb la isoforma recombinant de l’enzim antioxidant MnSOD és capaç de reduir la pressió portal en rates cirròtiques reduint el nivell de fibrosi hepàtica i corregint la disfunció endotelial pròpia dels fetges cirròtics. En conclusió, els estudis realitzats en la present tesi doctoral mostren que existeix una interrelació entre el sistema enzimàtic de la COX i el vasodilatador ON en CES de fetges cirròtics. A més, el tractament in vivo bloquejant el vasoconstrictor TXA2 i la utilització d’antioxidants seria beneficiós pel tractament de la hipertensió portal. |
|---|