La nupcialitat de la població estrangera a Catalunya

La investigació té tres parts diferenciades. A la primera es fa un repàs de la nacionalitat dels cònjuges dels matrimonis que fixen la seva residència a Catalunya, utilitzant com a font de dades el Moviment Natural de la Població. S'analitza si els cònjuges són de nacionalitat espanyola, d'...

Full description

Bibliographic Details
Author: Miret, Pau|||0000-0003-0476-7666
Format: book part
Publication Date:2006
Country:España
Institution:Universitat Autònoma de Barcelona
Repository:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Language:Catalan
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:184649
Online Access:https://ddd.uab.cat/record/184649
Access Level:Open access
Keyword:Matrimoni
Cònjuge de nacionalitat estrangera
Cònjuge de nacionalitat extracomunitària
Catalunya
Augment de la nupcialitat
Edat d'entrada al matrimoni
Description
Summary:La investigació té tres parts diferenciades. A la primera es fa un repàs de la nacionalitat dels cònjuges dels matrimonis que fixen la seva residència a Catalunya, utilitzant com a font de dades el Moviment Natural de la Població. S'analitza si els cònjuges són de nacionalitat espanyola, d'un altre país dins de la Unió Europea o de fora d'aquesta àrea, amb l'objectiu d'esbrinar si el matrimoni, a més del canvi en l'estat civil, pot facilitar la variació de l'estatus pel que fa al permís de residència o la nacionalitat. I, de fet, s'observa que la majoria dels matrimonis en què si més no un dels cònjuges era estranger s'han produït entre una persona de nacionalitat espanyola i una altra de nacionalitat extracomunitària. A la segona part, a través de les taxes de nupcialitat i tenint en compte si la nacionalitat de les persones era espanyola o estrangera, es calcula la intensitat i el calendari de la nupcialitat a Catalunya: la percepció resultant és que la reduïda nupcialitat actual pràcticament no canvia si se separa el component de nacionalitat espanyola i el de nacionalitat estrangera. A la tercera part, finalment, per copsar la realitat de les parelles residents a Catalunya (i no només la dels matrimonis que s'hi celebren) s'utilitzen dades censals. La panoràmica resultant d'aquesta font acota força la nostra visió: la formació de parelles entre les dones estrangeres es produeix a una edat molt més jove que entre les dones de nacionalitat espanyola, tot i que, per a ambdós sexes, la convivència en parella més enllà dels trenta anys és molt menor entre els estrangers que entre les persones de nacionalitat espanyola.