Geografías del desarrollo en el sur de Chile. Desposesión acuícola, resistencias comunitarias y gobernanza local de bienes comunes costeros
El 2022, la producció aqüícola d'animals aquàtics va superar per primera vegada en la història la producció de la pesca de captura, consolidant una tendència de creixement sostingut des del 1970 que ha posicionat l'aqüicultura com un dels sectors productius més rellevants del sistema alime...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:312655 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/312655 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Economia blava Blue economy Economía azul Aqüicultura Aquaculture Acuicultura Xile Chile Ciències Socials |
| Sumario: | El 2022, la producció aqüícola d'animals aquàtics va superar per primera vegada en la història la producció de la pesca de captura, consolidant una tendència de creixement sostingut des del 1970 que ha posicionat l'aqüicultura com un dels sectors productius més rellevants del sistema alimentari mundial. L'expansió d'aquest sector ha estat acompanyada de la difusió dels discursos de l'economia blava, segons els quals l'aqüicultura permetria conciliar el creixement econòmic i el desenvolupament social, contribuint a la sostenibilitat dels oceans, la seguretat alimentària mundial i el benestar de les comunitats costaneres. La inclusió generalitzada d'aquests discursos en agendes globals de desenvolupament ha promogut una reconfiguració capitalista profunda dels espais costaners i marins en diverses regions del món, en un context de preocupació creixent pels impactes socioecològics del desenvolupament geogràfic desigual de l'aqüicultura. Aquesta recerca cerca avançar en la comprensió de les transformacions socioespacials derivades de l'expansió de l'aqüicultura, així com dels efectes en les dinàmiques nacionals de desenvolupament i governança territorial. A través d'una metodologia d'estudi de cas de l'aqüicultura del salmó a Xile, i una aproximació teòrica que integra diverses aportacions de les ciències socials, s'analitzen els processos de formació i expansió de la salmonicultura xilena, els seus impactes en els sistemes socioecològics costaners i marins de la província de Chiloé, i les estratègies alternatives de desenvolupament i evolucions. El caràcter arxipelàgic del cas destudi, així com la diversitat cultural de la seva població, ofereix característiques excepcionals per comprendre els desafiaments socioeconòmics, polítics i ecològics que enfronta un dels principals productors de salmó de cultiu a nivell mundial. Les troballes revelen que la salmonicultura ha generat profunds canvis en els patrons de control funcional i apropiació simbòlica dels espais costaners i marins al sud de Xile a través del tancament de béns comuns costaners i la despulla de comunitats locals. Aquest procés de despossessió ha estat acompanyat de la invisibilització de les institucions, els processos i les pràctiques socioculturals que històricament han tingut lloc en aquest territori, representant-lo com un espai buit i endarrerit, i el desplegament posterior de discursos d'integració territorial, creixement econòmic i sostenibilitat ambiental. Tot i això, en l'última dècada s'adverteix una crisi de legitimitat de la salmonicultura, marcada pel sorgiment de moviments socials que pugnen per generar models alternatius de desenvolupament i governança territorial. En aquest context, els pobles originaris han assumit un rol preponderant mitjançant la sol·licitud i la creació d'àrees marines indígenes, que no només condicionen l'expansió o la relocalització de la salmonicultura, sinó que també estan promovent formes alternatives de desenvolupament, governança i conservació marina. |
|---|