Finançament metropolità: el cas de Barcelona
L'expansió urbana que s'ha produït en les darreres dècades tant a Catalunya com, en general, arreu del món ha generat un procés de metropolització a causa del fet que les activitats que duen a terme els ciutadans no acostumen a coincidir geogràficament en un sol municipi, sinó que les seve...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/66530 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/66530 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Administració local Finançament Política fiscal Barcelona (Catalunya : Àrea metropolitana) Local government Funding Fiscal policy Barcelona (Catalonia : Metropolitan area) |
| Resumo: | L'expansió urbana que s'ha produït en les darreres dècades tant a Catalunya com, en general, arreu del món ha generat un procés de metropolització a causa del fet que les activitats que duen a terme els ciutadans no acostumen a coincidir geogràficament en un sol municipi, sinó que les seves activitats es localitzen dins d'una realitat metropolitana. Aquestes realitats metropolitanes es desenvolupen entorn d'una gran ciutat. Aquesta interrelació econòmica i social que hi ha entre els municipis que configuren una àrea metropolitana fa necessària una planificació conjunta, una coordinació de determinats serveis i obres com ara el transport, l'abastament d'aigua i el tractament de residus, entre d'altres. També cal dir que aquestes noves realitats plantegen importants reptes territorials (la gestió de l'explosió urbana, de la mobilitat, dels residus), econòmics (competitivitat, eficiència, innovació, creixement) socials (segregació, marginalitat) polítics i institucionals (finançament, governança). |
|---|