Repensant el territori català: cap a una bicapitalitat catalana i metropolitana?
Des de fa anys, el debat territorial en l’organització territorial de Catalunya i de la Regió Metropolitana de Barcelona s’ha mogut entre dos tipus de reflexions que es formulen com dues visions contraposades. Per una banda, l’aposta decidida pel sistema de ciutats catalanes i, per l’altra, pel feno...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099/11692 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099/11692 https://dx.doi.org/10.5821/ace.v6i18.2555 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Regional planning -- Spain -- Catalonia Planificació territorial Catalunya Regió Metropolitana de Barcelona Planificación territorial Región Metropolitana de Barcelona Territorial planning Barcelona Metropolitan Region Ordenació del territori -- Catalunya Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Ordenació del territori |
| Sumario: | Des de fa anys, el debat territorial en l’organització territorial de Catalunya i de la Regió Metropolitana de Barcelona s’ha mogut entre dos tipus de reflexions que es formulen com dues visions contraposades. Per una banda, l’aposta decidida pel sistema de ciutats catalanes i, per l’altra, pel fenomen metropolità de Barcelona. La primera opció territorial presenta una visió global que abasta tot el territori català i constitueix la seva base urbana, mentre que el segon es veu com una qüestió que es genera a partir de la macrocefàlia de la ciutat capital, Barcelona, com el fet que marcarà el model territorial de tot el territori català. En la voluntat d’estudiar aquesta qüestió, en el present article s’analitzarà primerament, des d’una perspectiva teòrica, el procés de consolidació de l’actual territori català i metropolità des dels inicis, on aquesta dicotomia territorial s’origina: el Regional Planning del 1932 i la Divisió Territorial del 1936 fins a l’aprovació de l’actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona l’abril del 2010. Posteriorment, mitjançant un anàlisi empíric del creixement demogràfic per municipis i comarques dels últims trenta anys, amb la consegüent jerarquia urbana que això implica, es posarà en crítica el model territorial que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona preconitza com l’òptim per tal d’assolir els objectius de sostenibilitat ambiental, eficiència econòmica i equitat social. Els resultats empírics mostren doncs un creixement demogràfic acusat i un reforçament de la seva jerarquia urbana en les ciutats vallesanes i, per tant, de la comarca del Vallès Occidental en respecte al territori català i metropolità. La qual cosa pot conduir a una tercera via en aquest debat territorial: des d’un sistema de ciutat de ciutats metropolitanes i monocapitalitat catalana (Barcelona) a un model de sistema de ciutat de ciutats metropolitanes i bicapitalitat catalana (Barcelona-ciutat emergent del Vallès). |
|---|