El vidre de l’antiguitat tardana a Catalunya i Andorra. Contextos i tipologia del vidre a la Tarraconense Oriental entre el baix imperi romà i l’antiguitat tardana (segles IV-VIII)
[cat] En el present treball s’estudien els vidres de l’antiguitat tardana, és a dir els vidre del període romà baix imperial (s. IV-V) i del període visigòtic (s. VI-VIII), del territori de la província de la Tarraconensis oriental, actualment formada pels territoris de Catalunya i Andorra. En concr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/180009 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/180009 http://hdl.handle.net/10803/672402 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Vidrieria Història antiga Tarraconense Segles IV-VIII Glassware Ancient history Hispania Tarraconensis |
| Sumario: | [cat] En el present treball s’estudien els vidres de l’antiguitat tardana, és a dir els vidre del període romà baix imperial (s. IV-V) i del període visigòtic (s. VI-VIII), del territori de la província de la Tarraconensis oriental, actualment formada pels territoris de Catalunya i Andorra. En concret s’analitzen 118 jaciments, excavats al llarg del darrer segle, a partir de la lectura de les memòries d’excavació i de les publicacions específiques i, sobretot, a partir de l’estudi en directe dels materials arqueològics conservats -essencialment les ceràmiques-, tot i que també es tenen en compte les datacions estratigràfiques, numismàtiques i de 14C. Així, partir de datacions de cada jaciment, es presenta una proposta d’enquadrament cronològic de cadascun dels contextos documentats en ells. Els vidres d’aquests 118 jaciments han estat inventariats i s’ha procedit a la descripció formal i mètrica -amb dibuix i fotografia- de cada fragment amb forma i/o decoració. Posteriorment s’ha calculat en número mínim d’individus (NMI) i s’ha procedit ha estudiar-los en conjunt, en el marc del seu context, estratigràfic, estructural o del jaciments en sí. A partir de l’anàlisi estratigràfic i de la periodització dels contextos s’ha procedit a elaborar una proposta de classificació tipològica, utilitzant les classificacions de referència més habituals en l’ambit de l’estudi del vidre en el món romà, com és la de Clasina Isings (Isings 1957), i del món visigòtic, com és la de Danielle Foy (Foy 1995), tot i tenir en compte altres tipologies més específiques, com la de les llànties de l’antiguitat tardana d’Egipte (Crowfoot & Harden 1936) o de les llànties del nord d’Itàlia (Uboldi 1995). Amb aquesta tipologia, elaborada en base als contextos estratigràfics estudiats, es poden seriar les diferents vaixelles i objectes de vidre de l’antiguitat tardana. Amb ells es té un altre tipus de material, que junt amb el registre ceràmic, numismàtic i les datacions de 14C permeten ponderar la cronologia de tots els jaciments arqueològics d’aquest període i, de la mateixa manera, datar gran part dels jaciments rurals de l’antiguitat tardana, on els únics fòssils directors presents són la ceràmica de cuina i el vidre. Així doncs, amb aquesta tesi es donen a conèixer i s’articulen estructuralment totes les produccions vítries de l’antiguitat tardana de Catalunya i Andorra, i amb ella és poden iniciar altres treballs -més específics i definits- com pot ser l’anàlisi arqueomètrica dels diferents tipus de vidres i així aprofundir en la difusió, el comerç i la presència de l’artesanat vidrier d’aquest període a la Tarraconensis oriental. |
|---|