Canvi demogràfic i substitució lingüística a les illes Pitiüses
[CAT] A les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), més que no un procés de substitució lingüística, s’ha produït un procés de substitució poblacional. En mig segle, aquestes illes han passat de ser terra d’emigració a constituir una societat receptora d’una nombrosa població immigr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1999 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | territoris:Territoris_1999v02p103 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/territoris/index/assoc/Territor/is_1999v/02p103.dir/Territoris_1999v02p103.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/territoris/document/Territoris_1999v02p103 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Human geography |
| Sumario: | [CAT] A les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), més que no un procés de substitució lingüística, s’ha produït un procés de substitució poblacional. En mig segle, aquestes illes han passat de ser terra d’emigració a constituir una societat receptora d’una nombrosa població immigrada, procedent bàsicament del sud d’Espanya i, per tant, de parla espanyola. Actualment devers la meitat de la població pitiüsa és de procedència exterior. La immigració s’ha produït en una època en què la capacitat d’integració lingüística i cultural era mínima, perquè la nostra llengua i la nostra cultura eren perseguides per la dictadura franquista. Actualment, malgrat el reconeixement oficial de la llengua catalana, no s’han invertit les normes d’ús més habitual, que imposen el predomini de l’espanyol. Tot i això, cal apuntar l’augment del prestigi de la llengua catalana entre la població de les Pitiüses. |
|---|