Edifici Jaume Casademont: records de la direcció d'execució
El setembre de 2004 s’iniciaren les obres de construcció del Conjunt Edificatori de Recerca i Transferència del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, com a futura seu d’entitats de recerca aplicada i de transferència de coneixement de grups de recerca universitaris cap a les empreses. No va ser fin...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Publication Date: | 2010 |
| Country: | España |
| Institution: | Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) |
| Repository: | RIARTE |
| OAI Identifier: | oai:www.riarte.es:20.500.12251/1345 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/20.500.12251/1345 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Edificio Jaume Casademont Parque científico y tecnológico Universidad de Girona Programación de obra Plazo de ejecución Director de Ejecución de Obras Diseño arquitectónico Hormigón prefabricado Cubierta invertida Placas alveolares 3305.01 Diseño Arquitectónico 3305.05 Tecnología del Hormigón 3305.21 Construcciones Metálicas 3305.24 Construcciones Prefabricadas 3305.23 Organización de Obras 5311.04 Organización de Recursos Humanos 5311.09 Organización de la Producción |
| Summary: | El setembre de 2004 s’iniciaren les obres de construcció del Conjunt Edificatori de Recerca i Transferència del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, com a futura seu d’entitats de recerca aplicada i de transferència de coneixement de grups de recerca universitaris cap a les empreses. No va ser fins cap al final de les obres que prengué el nom d’Edifici Jaume Casademont. Seguint el projecte dels arquitectes Xerardo Estévez Fernández, Bàrbara Noguerol Díez i Estanislau Puig Durall, el conjunt forma un cos rectangular molt allargat, amb dues ales unides per un pont d’estructura metàl·lica. L’edifici, d’uns 8.300 m² construïts, està bàsicament destinat a naus-taller, laboratoris i oficines. També té la seva zona més noble, amb la sala d’actes i el bar restaurant, així com una zona de la Diputació de Girona. El projecte en si recollia el procés de construcció i preequipament, ja que no es tenien clars ni els usuaris finals de cada espai ni les seves últimes necessitats, de manera que tot el procés constructiu esdevingué una adaptació constant al que hauria de ser en finalitzar-lo. Això, juntament amb el fet de ser el primer edifici del Parc que es construïa (excepte el petit laboratori de robòtica submarina, que passava desapercebut en aquella gran finca), ens atorgà el privilegi de sentir-nos també pioners i partícips del naixement del Parc Científic de la UdG, sens dubte una aposta molt arriscada i molt desitjada des de la Universitat. |
|---|