Approaches to variable pay systems
L’objectiu general d’aquesta tesi és analitzar, en alguns països europeus, les connexions dels Sistemes de Retribució Variable amb el comportament de l’empresa, la negociació col.lectiva, la determinació salarial i la desigualtat salarial. Introduïm tres diferents aproximacions als Sistemes de Retri...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/100584 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/100584 http://tdx.cat/handle/10803/386519 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Economia del treball Contractes de treball Salaris Labor economics Labor contract Wages |
| Sumario: | L’objectiu general d’aquesta tesi és analitzar, en alguns països europeus, les connexions dels Sistemes de Retribució Variable amb el comportament de l’empresa, la negociació col.lectiva, la determinació salarial i la desigualtat salarial. Introduïm tres diferents aproximacions als Sistemes de Retribució Variable. La primera és una aproximació des del punt de vista de l’empresa i el sector, en el cas d’Espanya, utilitzant una metodologia qualitativa i analitzant la competitivitat, la productivitat, els costos laborals unitaris i els convenis col.lectius. La segona és una aproximació des del punt de vista de la negociació col.lectiva i de país, en el cas d’alguns països europeus i utilitzant una metodologia quantitativa . La tercera és una aproximació des del punt de vista de la determinació salarial i la desigualtat salarial a nivell de país, en el cas d’alguns països europeus i utilitzant una metodologia quantitativa. S’utilitza un punt de vista multidisciplinar, combinant elements de Relacions Laborals amb elements d’Economia Laboral. La determinació salarial és un lloc comú en la literatura de l’Economia Laboral, però considerant els salaris com una “caixa negra”, sense tenir en compte cap desglós com les formes de remuneració variables. Les Relacions Laborals analitzen els factors que estan determinant els Sistemes de Retribució Variable sense el seu impacte en la determinació salarial i en la desigualtat salarial. Alguna literatura justifica la introducció de Sistemes de Retribució Variable amb la millora en la motivació dels treballadors, considerant que aquest fet implicarà una millora en el nivell de productivitat. Però la nostra pregunta general de recerca és si hi ha d’altres factors que estan explicant la utilització dels Sistemes de Retribució Variable i si hi ha d’altres implicacions que se’n deriven. Aquesta tesi està dividida en quatre capítols diferents. En el capítol 1 oferim una revisió de la literatura sobre la definició i la classificació dels esquemes de retribució variable. D’una banda, els Sistemes de Retribució Variable estarien relacionats amb la globalització i amb les seves conseqüències i amb la darrera crisi econòmica, en termes de diferents elements com la recerca de millores en la competitivitat per part de les empreses i la financialització; per tant, serien una conseqüència dels canvis en el marc econòmic general de l’economia mundial. I, d’altra banda, els Sistemes de Retribució Variables serien la causa de la millora en la motivació dels treballadors, en la productivitat i en la competitivitat de les empreses. En el capítol 2, fem una anàlisi dels Sistemes de Retribució Variable en el cas de nou companyies del sector de l’automoció a Espanya. Combinem informació provinent d’entrevistes i dels textos legals dels convenis col.lectius amb informació econòmica de les empreses, provinent de la base de dades Sabi. Utilitzant una metodologia qualitativa, la conclusió principal és que la introducció de Sistemes de Retribució Variable es deuria més a les estratègies de les empreses multinacionals buscant nivells de competitivitat superiors (costos laborals unitaris decreixents) que a una estratègia de recerca d’una millora en la motivació dels treballadors. En el capítol 3, analitzem la connexió entre els Sistemes de Retribució Variable i els règims de negociació col.lectiva. Utilitzem tres onades (2002, 2006 i 2010) de la Enquesta d’Estructura Salarial i hem triat sis països diferents (Finlàndia, Espanya, Portugal, França, Romania i Polònia) amb dades disponibles i amb diferents règims de negociació col.lectiva. Com a “proxy” dels Sistemes de Retribució Variable utilitzem els Bonus anuals i el seu desglòs entre Regular bonus, Bonus de la productivitat i les primes de Participació en els beneficis. Nosaltres avaluem la probabilitat de guanyar un bonus (com a variable depenent) i si aquesta probabilitat segueix algun tipus de patró relacionat amb els règims de negociació col.lectiva. La nostra conclusió principal és que a mesura que els règims de negociació col.lectiva esdevenen molt més descentralitzats, els bonus depenen d’un conjunt de variables (estadísticament significatives) més gran, perquè en aquestes situacions no estan inclosos en els convenis col.lectius; així, els bonus esdevenen molt més variables. En el capítol 4, prenem les mateixes tres onades de l’Enquesta d’Estructura Salarial per a analitzar les variables més rellevants en la determinació salarial, mitjançant una regressió amb Mínims Quadrats Ordinaris aplicats a una equació salarial Minceriana que inclou una “proxy” dels Sistemes de Retribució Variable (com a variable independent). Utilitzem una descomposició de la variança salarial a través de la diferència del coeficient R2, amb l’objectiu de veure quina és la contribució dels bonus a la variança salarial. A més a més, introduïm la descomposició de Fields per a avaluar quina és la contribució dels bonus a la desigualtat salarial. Una conclusió és que els països amb alts nivells de decentralització en la negociació col.lectiva són països amb un percentatge més alt en l’explicació de la variança salarial a través dels Bonus de productivitat i de la prima de Participació en els beneficis. I, una altra conclusió, és que els països en els quals els bonus estan explicant la part més important de la variança salarial són els mateixos països en els quals els bonus tenen la incidència més gran en la desigualtat salarial, mitjançant la descomposició de Fields. L’any 2010 aquests països van ser Espanya, Portugal i Romania. |
|---|