Règims de benestar, condicions d'ocupació, condicions de treball i la seva relació amb la salut
Objectius Aquesta tesi es planteja els objectius següents: Observar la incidència de la darrera crisi socioeconòmica sobre les condicions d'ocupació i de treball a la UE de la població assalariada. Determinar quina afectació sobre la salut podrien tenir les condicions d'ocupació més precàr...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:195380 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/195380 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Població activa Política d'ocupació Treball Estat del benestar Occupational health |
| Resumo: | Objectius Aquesta tesi es planteja els objectius següents: Observar la incidència de la darrera crisi socioeconòmica sobre les condicions d'ocupació i de treball a la UE de la població assalariada. Determinar quina afectació sobre la salut podrien tenir les condicions d'ocupació més precàries i les pitjors condicions de treball a partir de l'observació de la prevalença dels factors de risc psicosocial, considerant altres variables extralaborals. Estimar la possible moderació dels diferents règims de benestar en la relació de les condicions d'ocupació, treball i salut. Mètodes La població d'estudi van ser els assalariats i assalariades de 24 països membres de la UE que van contestar la IV i V edició de l'European Working Conditions Survey. Es va fer un estudi de tendència per apreciar les diferències en les condicions d'ocupació i treball. Es van ajustar models de regressió logística per observar les associacions de les condicions de treball i ocupació segons sexe i ajustats per edat i per categories socioprofessionals amb l'estat de salut percebut. També es van realitzar models multinivell considerant les característiques individuals de la població assalariada de forma conjunta amb variables contextuals de cada país segons règims de benestar. En la darrera part es van ajustar models de regressió logística per veure concretament els efectes en cada règim. Principals resultats Corresponent al primer objectiu, la darrera crisis socioeconòmica va tenir incidència en les condicions de treball i ocupació a la UE amb importants situacions de desigualtat entre països i de gènere. L'agrupació de països segons models teòrics de benestar va facilitar apreciar les diferències. La temporalitat i l'increment del treball a temps parcial eren previs a aquesta situació i es va constatar una important destrucció d'ocupació en el primer moment de la crisi amb una especial concentració en els països dels règims meridionals, el que va provocar un augment del contracte fix a nivell percentual. Tanmateix també va haver un empitjorament d'algunes condicions de treball en termes general en gairebé tots els règims. Els resultats del segon objectiu van mostrar que les condicions d'ocupació més precàries, les pitjors condicions de treball i altres àmbits laborals, s'associaven amb el mal estat de salut. Respecte al tercer objectiu, les diferències entre règims de benestar i la població assalariada a nivell europeu podria explicar un 11% de la variància de l' estat de salut. Aquestes divergències condicionaven la moderació en l'exposició i prevalença a les condicions d'ocupació, treball i doble presència amb la salut segons règims. El model escandinau neutralitzava els efectes adversos per ambdós sexes, mentre que el bismarquià ho feia en el cas dels homes. Les pitjors condicions d'ocupació s'associaven amb la mala salut i eren paleses en el meridional i l'anglosaxó. Algunes variables contextuals de mercat de treball i de protecció social estaven significativament associades a l'estat de salut, però van mostrar algunes desigualtats de gènere. |
|---|