Estructures de macrobioerosió en <i>Persististrombus latus</i> (Gmelin, 1791) del Pleistocè superior de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània Occidental)
S'estudien un total de 557 conquilles de Persististrombus latus (Gmelin, 1791) provinents de diferents jaciments del Pleistocè superior litoral de l'illa de Mallorca (Illes Balears). S'hi reconeixen sis icnogèneres relacionats amb l'activitat bioerosiva: Entobia, generada per esp...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/127530 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/127530 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paleontologia Mol·luscs fòssils Plistocè Paleontology Mollusks fossil Pleistocene |
| Sumario: | S'estudien un total de 557 conquilles de Persististrombus latus (Gmelin, 1791) provinents de diferents jaciments del Pleistocè superior litoral de l'illa de Mallorca (Illes Balears). S'hi reconeixen sis icnogèneres relacionats amb l'activitat bioerosiva: Entobia, generada per esponges clionaides; Gastrochaenolites, produïda per bivalves litòfags; Caulostrepsis i Maeandropolydora, perforacions de poliquets espiònids; Renichnus, causats per la fixació de gasteròpodes vermètids i de poliquets serpúlids; i cicatrius de duròfags. Aquest conjunt s'ha identificat com pertanyent a la icnofàcies d'Entobia, pròpia de fons marins soms des del Mesozoic. D'altra banda, l'anàlisi de les proporcions de cada icnogènere en els respectius jaciments ha permès extreure informació paleoambiental relativa a la nitidesa de les aigües |
|---|