La muralla de Barcino

La muralla de Barcino va ser erigida, al voltant de les acaballes del segle I aC, com a part del mateix projecte fundacional de la nova colònia. No es limitava, per tant, a concretar la forma urbana, sinó que es tractava d’un element perfectament inserit i coordinat dins d’un mecanisme urbà estudiat...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ravotto, Alessandro
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/402256
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/402256
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Barcelona
Barcelone
Muralla
City walls
Época romana
Època romana
Roman era
Ciències Humanes
90
id ES_87922a3d4c985d6cd0bbbd2e42d0b8c5
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/402256
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv La muralla de Barcino
title La muralla de Barcino
spellingShingle La muralla de Barcino
Ravotto, Alessandro
Barcelona
Barcelone
Muralla
City walls
Época romana
Època romana
Roman era
Ciències Humanes
90
title_short La muralla de Barcino
title_full La muralla de Barcino
title_fullStr La muralla de Barcino
title_full_unstemmed La muralla de Barcino
title_sort La muralla de Barcino
dc.creator.none.fl_str_mv Ravotto, Alessandro
author Ravotto, Alessandro
author_facet Ravotto, Alessandro
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Rodà de Llança, Isabel
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
dc.subject.none.fl_str_mv Barcelona
Barcelone
Muralla
City walls
Época romana
Època romana
Roman era
Ciències Humanes
90
topic Barcelona
Barcelone
Muralla
City walls
Época romana
Època romana
Roman era
Ciències Humanes
90
description La muralla de Barcino va ser erigida, al voltant de les acaballes del segle I aC, com a part del mateix projecte fundacional de la nova colònia. No es limitava, per tant, a concretar la forma urbana, sinó que es tractava d’un element perfectament inserit i coordinat dins d’un mecanisme urbà estudiat amb gran atenció. D’una banda, el recorregut del traçat, l’emplaçament i les característiques estructurals van ser el producte d’una tradició militar que, encara que no fos portada a les últimes conseqüències, atès que la situació geopolítica plasmada per la pax Augusta no el requeria, assentava les bases per un projecte de llarga durada. De l’altra, la clara inspiració als models nord itàlics era una declaració de l’urbanitas que August havia integrat en el seu programa de reorganització – no només política i territorial, sinó també cultural – de l’Imperi. Finalment, es tractava d’una estructura que funcionava conjuntament a la quotidianitat dels habitants: a més de la funció de control dels accessos, per exemple, estava projectada per funcionar conjuntament al cicle de l’aigua: rebia l’aprovisionament de l’aqüeducte, i al seu interior estaven englobats els col·lectors que desaiguaven als fossats. La muralla urbana va ser, durant tres segles, el mirall de les aspiracions de la ciutat: nascuda com un element funcional de la vida civil, va ser inclosa en els programes urbanístics que valoritzaven, entre finals del segle I i l’inici del segle II dC, la façana marítima – el principal motor econòmic de la colònia – fins a quedar, al segle III dC., en un estat lamentable, possiblement víctima de l’èxit econòmic i demogràfic de la ciutat, que en feia una infraestructura obsoleta. Però els criteris fixats pels arquitectes i els enginyers augustals van ser rescatats, i potenciats des del punt de vista poliorcètic quan, cap a finals del segle III dC, el mon romà sencer s’estava fortificant, per enfrentar-se a una situació de malestar i perill generalitzat. En aquest moment, la muralla torna a ser la protagonista de la ciutat: amb un desdoblament del gruix, l’afegit d’un gran nombre de torres i l’adopció dels més avançats recursos militars, inspirats directament per l’enginyeria militar que s’estava posant en pràctica a Roma mateixa en aquests anys, va contribuir a començar una nova etapa de floridesa per a Barcino. La solidesa de les noves defenses va ser un dels elements que Ataülf, molt probablement, al començament del segle V dC va tenir en compte a l’hora de triar Barcelona com a sede regia. En aquest treball s’examina la muralla romana de Barcelona des del punt de vista estrictament arqueològic, actualitzant i homologant les nombroses contribucions anteriors, presentant nombroses noves dades i plantejant línies interpretatives inèdites.
publishDate 2017
dc.date.none.fl_str_mv 2017
2017
2017
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/402256
url http://hdl.handle.net/10803/402256
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 753 p.
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869412471605821440
spelling La muralla de BarcinoRavotto, AlessandroBarcelonaBarceloneMurallaCity wallsÉpoca romanaÈpoca romanaRoman eraCiències Humanes90La muralla de Barcino va ser erigida, al voltant de les acaballes del segle I aC, com a part del mateix projecte fundacional de la nova colònia. No es limitava, per tant, a concretar la forma urbana, sinó que es tractava d’un element perfectament inserit i coordinat dins d’un mecanisme urbà estudiat amb gran atenció. D’una banda, el recorregut del traçat, l’emplaçament i les característiques estructurals van ser el producte d’una tradició militar que, encara que no fos portada a les últimes conseqüències, atès que la situació geopolítica plasmada per la pax Augusta no el requeria, assentava les bases per un projecte de llarga durada. De l’altra, la clara inspiració als models nord itàlics era una declaració de l’urbanitas que August havia integrat en el seu programa de reorganització – no només política i territorial, sinó també cultural – de l’Imperi. Finalment, es tractava d’una estructura que funcionava conjuntament a la quotidianitat dels habitants: a més de la funció de control dels accessos, per exemple, estava projectada per funcionar conjuntament al cicle de l’aigua: rebia l’aprovisionament de l’aqüeducte, i al seu interior estaven englobats els col·lectors que desaiguaven als fossats. La muralla urbana va ser, durant tres segles, el mirall de les aspiracions de la ciutat: nascuda com un element funcional de la vida civil, va ser inclosa en els programes urbanístics que valoritzaven, entre finals del segle I i l’inici del segle II dC, la façana marítima – el principal motor econòmic de la colònia – fins a quedar, al segle III dC., en un estat lamentable, possiblement víctima de l’èxit econòmic i demogràfic de la ciutat, que en feia una infraestructura obsoleta. Però els criteris fixats pels arquitectes i els enginyers augustals van ser rescatats, i potenciats des del punt de vista poliorcètic quan, cap a finals del segle III dC, el mon romà sencer s’estava fortificant, per enfrentar-se a una situació de malestar i perill generalitzat. En aquest moment, la muralla torna a ser la protagonista de la ciutat: amb un desdoblament del gruix, l’afegit d’un gran nombre de torres i l’adopció dels més avançats recursos militars, inspirats directament per l’enginyeria militar que s’estava posant en pràctica a Roma mateixa en aquests anys, va contribuir a començar una nova etapa de floridesa per a Barcino. La solidesa de les noves defenses va ser un dels elements que Ataülf, molt probablement, al començament del segle V dC va tenir en compte a l’hora de triar Barcelona com a sede regia. En aquest treball s’examina la muralla romana de Barcelona des del punt de vista estrictament arqueològic, actualitzant i homologant les nombroses contribucions anteriors, presentant nombroses noves dades i plantejant línies interpretatives inèdites.The city wall of Barcino was build at the end of the 1st century BC as part of the same foundational project of a new colony. Not only, therefore, it set the urban forma of the city, but it was perfectly coordinated and embedded within a mechanism planned with great attention. On the one hand, the layout, the location and its structural features were the product of a military tradition that, although it was not brought to its extreme - as the geopolitical situation of the pax Augusta did not required a consistent defense – it settled the basis for a long-term project. On the other hand, it was clearly inspired by north Italic models, and as such it was a declaration of the urbanitas that Augustus included in his program of reorganization - not only political and territorial, but cultural as well - of the Empire. Finally, it was a structure that played a role in the everyday life of the inhabitants: besides the function of entry control, for example, it was designed to work together with the water cycle: it received the supply of the aqueduct and it incorporated the sewers that drained into the moats. The city wall has been for three centuries the mirror of the colony aspirations: it was born as a functional element of civilian life; it was included in urban programs that enhanced, between the late first century and the beginning of the second century AD, the waterfront of Barcino and its port, the latter being the economic driving force of the colony; and ending up, in the third century AD, in the degraded condition of an outdated infrastructure, probably due to the demographic and economic success of the city. But the criteria set by architects and engineers of Augustan era were rescued and strengthened from the point of view of poliorcetics when, in the late third century AD, the whole Roman world was getting fortifications in order face a situation of widespread distress and danger. At this time, once again, the wall became one of the main characters of the city: doubling the thickness of the stone curtain, adding a large number of towers and adopting the most advanced technology, directly inspired by the military engineering that was being implemented in Rome in those same years, Barcino entered into a new phase of prosperity. Furthermore, the strength of the new defenses was probably one of the elements that Ataülf, in the early fifth century AD, had in mind when choosing Barcelona as sede regia. This work examines the Roman wall of Barcelona from the strictly archaeological point of view, upgrading and standardizing the many previous papers, presenting unpublished data and raising new interpretations.Universitat Autònoma de BarcelonaRodà de Llança, IsabelUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana201720172017info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion753 p.application/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/402256TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/4022562026-06-14T12:46:07Z
score 15,300719

Similares en LA Referencia