Semántica de lo Im(Posible): Ficción fantástica posmoderna e imposibilidad lingüística
La semàntica de mons de la ficció té com a funció principal examinar els successos, objectes i entitats ficcionals en considerar-los funcions lingüístiques lògiques i, alhora, té la intenció d'estudiar les formes a través les quals el llenguatge és capaç de generar universos narratius que funci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691554 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691554 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mons ficcionals Ficcional worlds Mundos ficcionales El fantàstic The fantastic Lo fantástico Postmodernitat Postmodernity Posmodernidad Ciències Humanes 82 |
| Sumario: | La semàntica de mons de la ficció té com a funció principal examinar els successos, objectes i entitats ficcionals en considerar-los funcions lingüístiques lògiques i, alhora, té la intenció d'estudiar les formes a través les quals el llenguatge és capaç de generar universos narratius que funcionen segons els seus propis codis estructurals. En aquest sentit, la present investigació recull el designi d'aquesta teoria amb la intenció de traçar la situació ja no del fet condicional i realitzable, sinó d'allò que no hauria de poder incloure's en cap món imaginable: l'impossible. Per aquesta raó, l'objectiu general de la monografia és aprehendre el funcionament de l'engranatge lingüístic-semàntic dins la ficció del fantàstic a partir d'una proposta genuïna de teoria de mons ficcionals, els «territoris extensionals», la qual situa tota referència ficcional com a manifestació no mimètica de l'univers fenomènic. Així, un dels punts cardinals d'aquesta tesi doctoral és analitzar les particularitats semàntic-extensionals del fantàstic per mitjà de la impossibilitat pròpia d'aquesta categoria ficcional, i que es mostra d'un mode diferent per cadascuna de les seves dimensions diacròniques: tradicional i postmoderna. En conjunt, i com a objectiu final, es presenta una exposició detallada de l'impossible com a producte de la transgressió del fet lingüístic, en aquest cas, pròpia del fantàstic postmodern, la característica principal del qual és que es localitza darrere els límits de la idiosincràsia humana i, per això mateix, de la nostra capacitat de conceptualització. |
|---|