«Auctoritas» i «Utilitas» pública de la poesia (c. 1393‐1413)
L’any 1393, Joan I d’Aragó institueix els certàmens de poesia de la «Gaia Sciència». Una sèrie de documents oficials, emanats per la Cancelleria catalanoaragonesa entre els anys 1393‐1413, permeten reconstruir els fets i l’ideari. L’expansió de la retòrica ciceroniana, a través dels tractats d’ars d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | capítulo de libro |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:dnet:recercat____::01a6fda3172ea30acd4f42188d51d356 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10459.1/469969 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cancelleria Poetry Contests Chancellery Monarchy Poesia Concursos Monarquia |
| Sumario: | L’any 1393, Joan I d’Aragó institueix els certàmens de poesia de la «Gaia Sciència». Una sèrie de documents oficials, emanats per la Cancelleria catalanoaragonesa entre els anys 1393‐1413, permeten reconstruir els fets i l’ideari. L’expansió de la retòrica ciceroniana, a través dels tractats d’ars dictaminis i de regimine civitatum, dóna compte del nou valor del llenguatge per a la vida civil i, en particular, per a la pràctica política. L’eloqüència es vincula amb la saviesa. La poesia es transforma en ciència. L’equiparació amb les artes mechanicae, en la doble sistematització speculativa/practica, la transforma en un «treball intel∙lectual», dirigit, seguint Aristòtil, al subjecte de l’acció (agere), amb notables beneficis higiènics i morals. La poesia és útil a la cosa pública. En promoure els certàmens poètics, el rei vetlla per la salut i felicitat dels seus súbdits. Els secretaris de cancelleria han articulat un discurs de legitimació social de la monarquia. La potestas del rei esdevé auctoritas. |
|---|