Influència de l'índex de massa corporal en el restabliment i el manteniment del ritme sinusal en la fibril·lació auricular persistent

Antecedents: L'índex de massa corporal (IMC) s'ha associat a la incidèn-cia de fibril·lació auricular (FA), però el seu impacte en la recurrència de la FA post-cardioversió elèctrica (CVE) i en l'eficàcia cardioversora de l'amio-darona en el restabliment del ritme sinusal (RS) no...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ligero Ferrer, Maria Carmen
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/693303
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/693303
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:fibril·lació auricular
índex de massa corporal
cardioversió elèctrica
fibrilación auricular
índice de masa corporal
atrial fibrillation
body mass index
electrical cardioversion
Ciències de la salut
61
615
616.1
Descripción
Sumario:Antecedents: L'índex de massa corporal (IMC) s'ha associat a la incidèn-cia de fibril·lació auricular (FA), però el seu impacte en la recurrència de la FA post-cardioversió elèctrica (CVE) i en l'eficàcia cardioversora de l'amio-darona en el restabliment del ritme sinusal (RS) no està aclarit. Mètodes: Vam examinar 1121 pacients inclosos en tres registres espa-nyols de CVE en FA persistent per a determinar l'efecte de l'IMC en la recurrència de la FA post-CVE i 878 pacients inclosos en dos d’aquests regis-tres per a avaluar la influència de l'IMC en l'eficàcia cardioversora de l'amiodarona. Resultats: Respecte a la recurrència de la FA, el 48% dels pacients va experimentar recurrència dins dels 3 mesos post-CVE, associant-se a un IMC més alt (29,66±4,57 vs. 28,87±4,64 kg/m2; p=0,004). Els pacients amb sobrepès/obesitat tenien taxes de recurrència més altes (50,5% vs. 35,6%; p<0,001), sent un IMC ≥25 kg/m2 predictor independent de re-currència (OR=1,75; p=0,004). Vam observar freqüències progressiva-ment més altes de recurrència a la categories de sobrepès i obesitat (normopès 35,6%, sobrepès 49,1%, obesitat 52,1%; p = 0,001; normo-pès vs sobrepès p = 0,001; normopès vs. obesitat p<0,001). Dels pacients tractats amb amiodarona, el 21,1% va revertir a RS abans de la CVE. Un IMC més alt s’associà a un menor percentatge de reversió (normopès 28,3%, sobrepès 21,3%, obesitat 13,1%; p<0,001), romanent l'IMC a l'anàlisi multivariable com a variable independent relacionada inversament amb la reversió a RS (OR=0,904 × kg/m2; p<0,001). Conclusions: L’IMC elevat s'associa de manera independent a una ma-jor recurrència de la FA després de la CVE i a una menor eficàcia cardioversora de l'amiodarona, posant de manifest l'impacte negatiu del so-brepès i l’obesitat en l’estratègia de control del ritme de la FA.

Similares en LA Referencia