L'ensenyament del català a la ràdio durant el tardofranquisme

En el context dels intents de recuperació de l'ensenyament del català que van succeir-se durant la dècada dels seixanta, el 1969 Ràdio Barcelona va posar en antena el programa Cursos de catalán, ideat i escrit pel poeta, gramàtic i editor Miquel Arimany, al qual posaven veu ell mateix i els loc...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Casals i Martorell, Daniel|||0000-0002-2488-5961, Massanell i Messalles, Mar|||0000-0001-9288-5974
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2018
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:188490
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/188490
https://dx.doi.org/urn:doi:10.7203/caplletra.64.11362
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Miquel Arimany
Ràdio Barcelona
The media
Teaching of Catalan
Spreading of linguistic norms
Late-Francoism
Descripción
Sumario:En el context dels intents de recuperació de l'ensenyament del català que van succeir-se durant la dècada dels seixanta, el 1969 Ràdio Barcelona va posar en antena el programa Cursos de catalán, ideat i escrit pel poeta, gramàtic i editor Miquel Arimany, al qual posaven veu ell mateix i els locutors Isidre Sola, Enriqueta Teixidó i Xavier Ubach, dirigits per Armand Blanch. El programa, que es va estroncar a la trenta-tresena emissió, tenia com a objectiu fonamental l'extensió del coneixement del català entre el col·lectiu immigrant, condició imprescindible per a eixamplar-ne l'ús. El present article analitza les característiques del curs: l'alternança de castellà i català com a llengües vehiculars; la comparació amb el castellà com a recurs pedagògic per a l'aprenentatge del català; els avantatges i inconvenients del canal radiofònic per a l'ensenyament de la llengua; l'amenitat del radioteatre com a estratègia per a atreure l'audiència i fidelitzar-la; la diferenciació respecte del castellà com a fil conductor en la tria de continguts; la ideologia lingüística subjacent en el curs; els esments d'autoritat, i l'elusió de la diversitat dialectal