Tratamiento endovacular en el ictus isquémico
Introducció: El tractament endovascular ha demostrat ser una teràpia d'alta eficàcia en el tractament de l'ictus isquèmic agut secundari a oclusió de gran vas (LVO). Tot i això, aproximadament el 50% dels pacients no té bon pronòstic de recuperació. Diversos estudis han mostrat la influènc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265942 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265942 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ictus isquèmic Ictus isquémico Ischemic stroke Tractament endovascular Tratamiento endovascular Endovascular treatment Fluxe colateral Flujo colateral Colateral flow Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció: El tractament endovascular ha demostrat ser una teràpia d'alta eficàcia en el tractament de l'ictus isquèmic agut secundari a oclusió de gran vas (LVO). Tot i això, aproximadament el 50% dels pacients no té bon pronòstic de recuperació. Diversos estudis han mostrat la influència de certs paràmetres del procediment, com el nombre de passades de trombectomia realitzats o el grau final de recanalització en el pronòstic funcional d'aquests pacients. Objectius: Analitzar la influència de diversos factors del tractament endovascular en el pronòstic funcional dels pacients i investigar els mecanismes fisiopatològics implicats. Mètodes: Es va realitzar una anàlisi retrospectiva d'una base mantinguda prospectivament de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Es va investigar la influència del nombre de passades, el grau final de recanalització i el patró de recanalització en el pronòstic funcional dels pacients. A més, es van evaluar els diversos factors associats a aquests paràmetres del procediment. Es va valorar la influència del fluxe col·lateral en els factors del procediment. L'anàlisi estadística es va realitzar aplicant models de regressió logística binària o ordinal depenent de la naturalesa de la variable dependent. Resultats: En un model de regressió logística, tant la recanalització en la primera passada (odds ratio (OR) 2.5, interval de confiança (IC) 1.4-4.4, p <0.005) com obtenir un grau de recanalització modified Thrombolysis in Cerebral Infarction (mTICI) 3 (OR 2.63, CI 1.47-4.76, p <0.005) van ser els predictors més potents de bon pronòstic funcional i clínic. En els pacients que van aconseguir la recanalització, es va observar una associació lineal entre el nombre de passades i bon pronòstic funcional: 1 passada (58.6%), 2 passades (50.5%), 3 passades (48.4%), 4 passades (38.5%) o 5 o més passades (25,6%) (p <0,001), en comparació amb els pacients que no van aconseguir la recanalització (16,9%). La proporció de pacients amb bon pronòstic funcional va ser similar entre pacients amb recanalització sobtada (SR) en la primera passada (57.5%) i SR en múltiples passades (57.1%) (OR 0.9 CI 0.53-1.54, p = 0.7), i millor en comparació que aquells amb recanalització progressiva (29.8%) (OR 3 .33 CI 1.71-5.63, p <0.01). Els pacients amb recanalització progressiva van tenir millor pronòstic funcional que els pacients que no van obtener recanalizació (17%) (OR2.93 CI1.42-6.15, p <0.01). Un major nombre de passades de trombectomia es va associar amb pitjor pronòstic funcional en pacients amb recanalització (OR0.75, CI0.66-0.85, p <0.01) però no en aquells amb SR (OR0.94 CI0.59-1.61, p = 0937). Un bon fluxe col·lateral es va associar de forma independent amb un millor grau de recanalització final (anàlisi de regressió ordinal per mTICI0-2A / 2B / 2C-3%, pobre CF 19/38/43 vs bon CF 15/32/53, OR 1,51; IC 1,08-2,11). Un pobre fluxe col·lateral es va associar de forma independent amb un major nombre de passades de dispositiu realitzats per aconseguir una recanalització substancial (mTICI2B-3) (anàlisi de regressió ordinal per passades de dispositiu 1/2/3/4 +, OR 1.59, CI1. 09-2.31) i recanalització completa (mTICI2C-3) (anàlisi de regressió ordinal per passades de dispositiu 1/2/3/4 +, OR 1.70, CI1.04-1.2.9). Conclusions: Un major nombre de passades de trombectomia i un menor grau de recanalització final s'associen, en pacients sotmesos a tractament endovascular, a un pitjor pronòstic funcional. La recanalització sobtada és un predictor independent de bon pronòstic funcional en pacients sotmesos a tractament endovascular, fins i tot després de diverses passades de trombectomia fallits. La recanalització progressiva pot ser un biomarcador de la taxa de fragmentació del trombe i la seva embolització distal causa d'una composició més friable, el que comporta a pitjors resultats angiogràfics. Els pacients amb bon fluxe col·lateral tractats amb tractament endovascular experimenten millors taxes de recanalització sobtada i completa en un menor nombre de passades de trombectomia. |
|---|