L'estètica entre Kant i Nietzsche i la seva projecció en l'art del segle XX
La present investigació pretén establir una relació entre l’anàlisi del judici estètic de la tercera crítica de Kant, la filosofia de Nietzsche i la revolució artística del segle XX. Es pren com a punt de partida les aportacions kantianes, en primer lloc analitzant l’estètica transcendental de la Cr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/394004 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/394004 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Filosofia de l'art Filosofía del arte Philosophy of the art Estètica Estética Aesthetics Kant, Immanuel, 1724-1804 Nietzsche, Friedrich Wilhelm, 1844-1900 Ciències Humanes i Socials 14 |
| Sumario: | La present investigació pretén establir una relació entre l’anàlisi del judici estètic de la tercera crítica de Kant, la filosofia de Nietzsche i la revolució artística del segle XX. Es pren com a punt de partida les aportacions kantianes, en primer lloc analitzant l’estètica transcendental de la Crítica de la raó pura, per a posteriorment presentar l’apartat dedicat a l’estètica de la Crítica de la facultat de jutjar. Les característiques que Kant enumera respecte al judici estètic ens porten a dues conclusions fonamentals: 1) que el judici estètic és un tipus de judici autònom, fonamentalment diferent i no dependent dels judicis cognoscitius i morals. 2) que el judici estètic no pot ser considerat un judici objectiu i, per tant, no poden existir característiques objectives de bellesa. Respecte a Nietzsche, la present investigació recorre la totalitat de la seva filosofia per a mostrar algunes de les particularitats del seu pensament estètic. Es presenta l’obra de Nietzsche dividida en dues gran etapes, la primera, en la qual és central la noció d’inversió, és descrita com una etapa on Nietzsche dedica la seva labor filosòfica a capgirar el que ell anomena “platonisme”. En la segona etapa, que considerem l’etapa de maduresa del seu pensament, el tema de la inversió ées substituït pel de la transvaloració. Respecte a la teoria estètica, en la primera etapa l’art es presenta com l’accés principal a la veritat, substituint al coneixement, en això consisteix la inversió. Per contra, en la segona etapa, l’art es pensa com a creador de nous valors i ja no com a mode d’accés a una veritat més alta. En l’última part del present treball presentem la revolució artística iniciada a la segona meitat del segle XIX i que es prolonga fins al segle XX a partir de les tesis principals de l’estètica dels dos filòsofs analitzats anteriorment. Realitzem un recorregut per alguns dels caràcters i de les transicions internes de les diverses escoles artístiques per a mostrar com els resultats acaben coincidint amb les tesis filosòfiques de Kant i de Nietzsche. |
|---|