Productos de distorsión de las otoemisiones acústicas como factor pronóstico de la hipoacusia brusca

INTRODUCCIÓ: La hipoacúsia brusca és una sordesa neurosensorial idiopàtica d’aparició en menys de 72 hores, que es pot acompanyar d’acúfens, vertigen, inestabilitat i sensació de plenitud òtica, entre d’altre simptomatologia. OBJECTIUS: Avaluar si la presència de productes de distorsió de les otoemi...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Subirana Pozo, Francesc Xavier
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/673833
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/673833
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Sordesa sobtada
Sordera súbita
Sudden deafness
Otoemissions acústiques
Otoemisiones acústicas
Otoacoustic emissions
Hipoacúsia brusca
Hipoacusia brusca
Sudden sensorineural hearing loss
Ciències de la Salut
617
Descripción
Sumario:INTRODUCCIÓ: La hipoacúsia brusca és una sordesa neurosensorial idiopàtica d’aparició en menys de 72 hores, que es pot acompanyar d’acúfens, vertigen, inestabilitat i sensació de plenitud òtica, entre d’altre simptomatologia. OBJECTIUS: Avaluar si la presència de productes de distorsió de les otoemissions acústiques (PDOEA) en aquests pacients, és un factor pronòstic positiu de recuperació auditiva. Estudiar si els potencials evocats auditius de tronc cerebral (PEATC) aporten informació addicional als PDOEA. Valorar si la ressonància magnètica cerebral (RM) permet identificar patologia subjacent. Correlacionar els factors clínics i els paràmetres analítics amb el pronòstic auditiu. MATERIAL I MÈTODES: Es van estudiar els pacients atesos per sordesa sobtada al servei d’urgències d’Otorinolaringologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona entre els anys 1998 i 2001. Estudi longitudinal prospectiu de 45 pacients amb diagnòstic de sordesa sobtada, tres dels quals van ser exclosos, on s’analitzà la informació clínica, audiomètrica, PDOEA, PEATC, RM i paràmetres de laboratori. RESULTATS: Relació home/dona 1:1, amb una mitjana d’edat de 52,3 anys. La pèrdua auditiva inicial mitjana va ser de 66,5 dB en el pure tone average (PTA) de 6 freqüències. El 50% dels pacients va presentar una recuperació auditiva significativa, essent aquesta complerta en el 31% dels casos, parcial en un 33%, y no van recuperar audició el 36% dels pacients. El 58,8% dels pacients majors de 55 anys, el 66,7% del les dones, el 100% dels pacients amb pèrdues auditives profundes, i el 50% de pacients amb pèrdues moderades o severes, no van presentar recuperació auditiva significativa. Igualment, el 66,7% del pacients amb vertigen i el 58,8% dels pacients amb inestabilitat, tampoc van presentar recuperació auditiva significativa. Es van mesurar els PDOEA al inici del quadre i al mes. Al inici, el 45,2% dels pacients van presentar PDOEA normals, mentre que van ser anòmales o absents en un 54,8%. Al mes, un 44,4% i un 55,6%, respectivament. La persistència de PDOEA normals es va relacionar amb pèrdues auditives lleugeres, pacients sense clínica vestibular, i corbes audiomètriques ascendents o en cubeta. El 73,7% de pacients amb PDOEA normals a l’inici del quadre clínic, i un 75% amb PDOEA normals al mes, van presentar recuperació auditiva significativa. Un 69% dels pacients amb PDOEA absents o anòmals a la prova inicial, i un 100% amb aquest resultat a la prova realitzada al mes, no van presentar recuperació auditiva significativa. El 87,5% de pacients amb PEATC normals, i el 100% del pacients amb hipoacúsia endococlear lleu, van presentar recuperació auditiva significativa. La RM cerebral va identificar troballes radiològiques en un 42,8% dels casos. CONCLUSIONS: La presència de PDOEA normals a l’inici del quadre clínic es un factor de bon pronòstic de recuperació auditiva. La persistència de PDOEA normals al mes, també es relaciona amb un bona evolució auditiva. Las corbes audiomètriques ascendent i en cubeta mantenen majoritàriament PDOEA normals i recuperen audició, mentre que les corbes descendents presenten majoritàriament PDOEA absents o anòmals, condicionant pitjor pronòstic auditiu. Uns PEATC normals s’associen a bona evolució, mentre que un resultat de PEATC absents es relaciona amb un mal pronòstic. La RM cerebral és útil per identificar patologia retrococlear com a causa de la hipoacúsia brusca. Els paràmetres analítics estudiats no mostren relació amb el pronòstic. Factors clínics relacionats amb una pitjor recuperació auditiva són: grup de pacients majors de 55 anys, sexe femení, pèrdua auditiva inicial de major grau i clínica vestibular acompanyant.

Similares en LA Referencia