La geografia de la mort al poema de Gilgameš i al Pròxim Orient antic

Sembla que els habitants del Pròxim Orient Antic, tant els sumeris com els accadis, i en general tots els pobles que parlaven llengües semítiques, tenien la creença que l'existència al més enllà seria una continuació de la vida a la terra, però en unes altres condicions, més extremes i dramàtiq...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Millet, Adelina
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2013
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2099/14332
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2099/14332
https://dx.doi.org/10.5821/dc.25-26.2768
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Symbolism in art -- Mesopotamia
Civilization, Assyro-Babylonian
Symbolism in architecture -- Mesopotamia
Mort
Inframón
Arquitectura
Espai literari
Death
Underworld
Architecture
Literary space
Simbolisme en l'art -- Mesopotàmia
Civilització assiriobabilònica
Simbolisme en l'arquitectura -- Mesopotàmia
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura
Descripción
Sumario:Sembla que els habitants del Pròxim Orient Antic, tant els sumeris com els accadis, i en general tots els pobles que parlaven llengües semítiques, tenien la creença que l'existència al més enllà seria una continuació de la vida a la terra, però en unes altres condicions, més extremes i dramàtiques. Aquest lloc es trobaria a sota de la terra on hi són els vius, això és, l'inframón o infern. L'inframón és imaginat com un lloc que es troba, doncs, sota terra i on hi viuen els déus infernals, alguns dimonis i els morts. Aquest lloc és imaginat com un espai gran, més aviat trist i hostil. Aquesta visió, que percebem a partir d'alguns textos literaris, és la que haurien tingut els habitants de Mesopotàmia i la zona de Síria fins al Mediterrani, des de l'època sumèria fins l'època neo-assíria i neo-babilònica.