La geografia de la mort al poema de Gilgameš i al Pròxim Orient antic
Sembla que els habitants del Pròxim Orient Antic, tant els sumeris com els accadis, i en general tots els pobles que parlaven llengües semítiques, tenien la creença que l'existència al més enllà seria una continuació de la vida a la terra, però en unes altres condicions, més extremes i dramàtiq...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099/14332 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099/14332 https://dx.doi.org/10.5821/dc.25-26.2768 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Symbolism in art -- Mesopotamia Civilization, Assyro-Babylonian Symbolism in architecture -- Mesopotamia Mort Inframón Arquitectura Espai literari Death Underworld Architecture Literary space Simbolisme en l'art -- Mesopotàmia Civilització assiriobabilònica Simbolisme en l'arquitectura -- Mesopotàmia Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura |
| Sumario: | Sembla que els habitants del Pròxim Orient Antic, tant els sumeris com els accadis, i en general tots els pobles que parlaven llengües semítiques, tenien la creença que l'existència al més enllà seria una continuació de la vida a la terra, però en unes altres condicions, més extremes i dramàtiques. Aquest lloc es trobaria a sota de la terra on hi són els vius, això és, l'inframón o infern. L'inframón és imaginat com un lloc que es troba, doncs, sota terra i on hi viuen els déus infernals, alguns dimonis i els morts. Aquest lloc és imaginat com un espai gran, més aviat trist i hostil. Aquesta visió, que percebem a partir d'alguns textos literaris, és la que haurien tingut els habitants de Mesopotàmia i la zona de Síria fins al Mediterrani, des de l'època sumèria fins l'època neo-assíria i neo-babilònica. |
|---|