Estudio de la influencia de la dilatación pupilar en los parámetros oculares evaluados mediante biometría óptica
Aquest estudi pretén analitzar la influència de la dilatació pupil·lar farmacològica amb Tropicamida a l'1% en el càlcul final de la potència de la lent intraocular per implantar després de la cirurgia de cataractes (LIO). Altres objectius secundaris consisteixen en avaluar l'efecte de l’e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/119238 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/119238 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Intraocular lenses Biometry Lents intraoculars Biometria Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió |
| Sumario: | Aquest estudi pretén analitzar la influència de la dilatació pupil·lar farmacològica amb Tropicamida a l'1% en el càlcul final de la potència de la lent intraocular per implantar després de la cirurgia de cataractes (LIO). Altres objectius secundaris consisteixen en avaluar l'efecte de l’esmentat midriátic en altres paràmetres, importants en la pràctica oftalmològica diària, com són la profunditat de la cambra anterior (ACD), la longitud axial (LA), la paquimetria, la mesura blanc-blanc (WW), el cilindre corneal, la refracció estimada del pacient post-cirurgia i el gruix del cristal·lí (LT). Un total de 54 ulls de 28 pacients van ser inclosos a la mostra i analitzats amb el biòmetre òptic Lenstar 900 abans i després de la instil·lació del col·liri. No trobem variació estadísticament significativa en la potència calculada de la LIO amb o sense midriátic (diferències de 0,01-0,04 diòptries, amb p> 0,05). En canvi sí que es va trobar un augment significatiu de l'ACD (de 0,10 mm, amb p <0,001), una disminució de LT (de 0,020 mm, amb p = 0,001), un augment de la paquimetria cornial (d'1, 91 micres, amb p = 0,001), un augment en el WW (de 0,0035 mm, amb p = 0,002), un augment de la LA (de 0,005 mm, amb p = 0,032) i una disminució de la refracció estimada utilitzant la fórmula SRK-T (de 0,025 D, amb p = 0,04). Malgrat tot, en tots els casos aquestes variacions no van ser clínicament rellevants. |
|---|