Els pronoms febles en el català d'Eivissa
Si bé s'ha estudiat com canvia l'accentuació dels verbs en companyia de pronoms febles en mallorquí, menorquí i en la varietat de Formentera, el Centre de Lingüística Teòrica i la Universitat de París han investigat el cas de l'eivissenc. En aquest mateix context, han vist que l'...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:235175 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/235175 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Sumario: | Si bé s'ha estudiat com canvia l'accentuació dels verbs en companyia de pronoms febles en mallorquí, menorquí i en la varietat de Formentera, el Centre de Lingüística Teòrica i la Universitat de París han investigat el cas de l'eivissenc. En aquest mateix context, han vist que l'accent no varia, però que sí que ho fa en infinitius de la segona conjugació (acabats en -er i -re) i si l'arrel dels verbs acaba amb -u. Ambdós casos són especials per aquest dialecte, cosa que posa en relleu la diversitat del català i les seves connexions orals i escrites. |
|---|