Aproximació al pensament teatral d’Aldo Rossi: espai escènic, arquitectura i memòria
[cat] Aquesta investigació analitza des d’una perspectiva crítica els espais escènics i els edificis teatrals projectats per l’arquitecte italià Aldo Rossi (1931-1997) i desglossa les reflexions que va fer al llarg de la seva trajectòria professional al voltant d’aquesta qüestió. Tot i que Rossi no...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/221515 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/221515 http://hdl.handle.net/10803/694648 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Literatura comparada Arquitectura contemporània Art dramàtic Arquitectura teatral Comparative literature Contemporary architecture Acting Theater architecture |
| Resumo: | [cat] Aquesta investigació analitza des d’una perspectiva crítica els espais escènics i els edificis teatrals projectats per l’arquitecte italià Aldo Rossi (1931-1997) i desglossa les reflexions que va fer al llarg de la seva trajectòria professional al voltant d’aquesta qüestió. Tot i que Rossi no descriu una teoria sistematitzada sobre el fet teatral, la present tesi doctoral pretén endreçar de manera coherent totes les aportacions portades a terme per l’arquitecte en aquest camp, tant des de la teoria com de la pràctica, per proposar una relectura de l’activitat intel·lectual i artística d'un dels principals arquitectes europeus de la segona meitat del segle XX. Observar la figura d'Aldo Rossi sota la llum dels estudis teatrals i amb els mètodes de la literatura comparada permet una nova aproximació al seu corpus escrit i projectat encara poc treballada per la historiografia i la crítica de l’arquitectura. A partir de l’anàlisi de la seva teoria arquitectònica es proposa un estudi dels seus teatres, teatrins, instal·lacions i escenografies, basat en les nocions d’analogia, memòria i autobiografia. A la vegada, es volen fer valdre, d’una banda, els diàlegs que Rossi estableix amb la filosofia, la literatura, l'art o el cinema per fonamentar una reflexió profunda sobre el fet escènic i, d’altra banda, el coneixement que demostra tenir sobre la tradició teatral i sobre la història de l'arquitectura dels teatres. En virtut d’aquestes premisses, es vol comprendre com la noció de teatralitat travessa l’obra i el pensament de Rossi per abraçar una visió de l’arquitectura i la ciutat que va més enllà de l’edifici que ha de contenir el fet escènic i que es concep a ella mateixa com a escenari i escenografia de la vida urbana, social, històrica i humana. |
|---|