Aplicació de noves tècniques de neuroimatge a l'avaluació pre-quirúrgica de l'epilèpsia: la combinació de la RM per tensor de difusió (DTI) i la PET-FDG, i la sostracció de la SPECT ictal amb la PET-FDG interictal co-registrada amb la RM (PISCOM)
[cat] INTRODUCCIÓ: Aproximadament, un 40% dels pacients amb epilèpsia focal son fàrmac-resistents. En aquests casos, la cirurgia de l’epilèpsia pot controlar o reduir significativament les crisis. La zona epileptògena (ZE) és la regió cerebral que la seva resecció implicaria la llibertat de crisis....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/186735 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/186735 http://hdl.handle.net/10803/674592 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Epilèpsia Resistència als medicaments Diagnòstic per la imatge Tomografia per emissió de positrons Epilepsy Drug resistance Diagnostic imaging Positron emission tomography |
| Sumario: | [cat] INTRODUCCIÓ: Aproximadament, un 40% dels pacients amb epilèpsia focal son fàrmac-resistents. En aquests casos, la cirurgia de l’epilèpsia pot controlar o reduir significativament les crisis. La zona epileptògena (ZE) és la regió cerebral que la seva resecció implicaria la llibertat de crisis. Malauradament, no hi ha cap prova que determini amb precisió la ZE. HIPÒTESIS: Les alteracions de la DTI que valora la integritat de la substància blanca i les anomalies corticals determinades per la PET-FDG estan relacionades. Per altra banda, el PISCOM té una utilitat similar al SISCOM per detectar la zona d’inici ictal, però evitant la realització de la SPECT interictal. Aquests dos nous processaments de la neuroimatge cerebral permetrien determinar amb major precisió la ZE. OBJECTIUS: Valorar la utilitat de la combinació de la DTI amb la PET-FDG i el PISCOM a l’avaluació pre-quirúrgica de l’epilèpsia fàrmac-resistent. De forma més específica, es pretén determinar la localització de les alteracions de la DTI i la seva relació amb l’hipometabolisme cortical de la PET- FDG i la resecció de la potencial ZE, en pacient adults amb epilèpsia temporal medial amb esclerosi de hipocamp (ETM + EH). En el cas del PISCOM, l’objectiu es valorar la validesa del PISCOM per a identificar la potencial ZE, comparat amb el SISCOM ¡ la PET-FDG, en pacients pediàtrics amb una epilèpsia focal fàrmac-resistent. MÈTODES: De forma retrospectiva, els resultats de la DTI i la PET-FDG en una mostra de 21 pacients adults amb ETM + EH es van comparar amb un grup control sa, i a 18 d’aquests pacients se’ls havia realitzat una cirurgia d’epilèpsia. Respecte al PISCOM, la mostra estava formada per 22 pacients pediàtrics amb epilèpsia focal fàrmac-resistent, majoritàriament extra-temporal. Els resultats del PISCOM es van comparar amb les alteracions determinades pel SISCOM i la PET- FDG, realitzades durant l’avaluació pre-quirúrgica, i amb la ZE determinada per la resecció quirúrgica, la histologia, i el seguiment clínic post-quirúrgic favorable. RESULTATS: Les anomalies determinades per la combinació de la DTI i la PET-FDG van ser extenses, però sent més difuses quan la ETM + EH estava lateralitzada a l’hemisferi esquerre. Segons l’extensió de l’hipometabolisme de la PET-FDG al lòbul temporal epilèptic, es van diferenciar tres grups: anterior, mig i posterior. El grup anterior es relacionava amb alteracions de la DTI més anteriors, a diferència dels altes dos grups on les anomalies de la DTI eren tant anteriors com posteriors. No es va objectivar una relació clara entre les troballes de la DTI i la PET-FDG, i els resultats post-quirúrgics. El PISCOM va localitzar de forma exitosa la ZE en un major número de casos que el SISCOM (86% vs 54%, respectivament), i en una proporció similar a la PET-FDG. La ZE va ser identificada en tots els pacients només sent necessaris els resultats de la PET-FDG i el PISCOM. Es va observar una major concordança global entre observadors a l’analitzar els resultats del PISCOM, comparats amb els de la PET-FDG i el SISCOM. CONCLUSIONS: Els resultats de la combinació de la DTI i la PET-FDG mostren una relació entre ambdues tècniques, permetent identificar diferents xarxes neuronals implicades en una mateixa patologia (ETM + EH), en funció de l’extensió de l’hipometabolisme de la PET-FDG, però sense una clara relació amb el resultats post-quirúrgics. Els resultats del PISCOM suggereixen que podria ser una tècnica complementària per inferir la ZE als casos amb una PET-FDG dubtosa o negativa, substituint al SISCOM i evitant la realització de la SPECT interictal. Ambdues noves tècniques de neuroimatge podrien tenir una utilitat a l’avaluació pre-quirúrgica de l’epilèpsia per ajudar a inferir de forma més precisa la localització de la ZE. |
|---|