Biology studies and improvement of Ceratitis capitata (Wiedemann) mass trapping control technique

<p style="text-align:ajustify"><br/>Ceratitis capitata (Wiedemann) (mosca de la fruita), està considerada a nivell mundial com una de les plagues més destructives de fruits degut a la seva elevada capacitat de causar danys en la producció, la seva distribució global i al seu am...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Peñarrubia María, Esther
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2010
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:10459.1/63864
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0404111-165859
http://hdl.handle.net/10803/8360
http://hdl.handle.net/10459.1/63864
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:overwintering
mass trapping
Ceratitis capitata
Producció Vegetal
631
632
Descripción
Sumario:<p style="text-align:ajustify"><br/>Ceratitis capitata (Wiedemann) (mosca de la fruita), està considerada a nivell mundial com una de les plagues més destructives de fruits degut a la seva elevada capacitat de causar danys en la producció, la seva distribució global i al seu ampli rang d&#8223;hostes. S&#8223;ha desenvolupat un model eficaç de control integrat de plagues (IPM), que ha estat acceptat a Europa com estratègia de protecció vegetal per a una agricultura sostenible. L&#8223;objectiu del present treball va ser l&#8223;estudi de característiques de la biologia de la plaga y la millora de la tècnica de captura massiva, inclosa en IPM per al control de Ceratitis spp., a dues àrees diferents: Girona y l&#8223;illa de La Reunió.<br/>Degut a la mancança d&#8223;estudis d&#8223;hivernació de C. capitata a l&#8223;extrem nord-est d&#8223;Espanya i a la importància de conèixer les condicions en que passen l&#8223;hivern els diferents estadis de desenvolupament, es van dur a terme diversos assajos. Tots ells varen tenir el seu respectiu control sota condicions controlades. Els estadis de larva i pupa de mosca de la fruita obtinguts a partir de pomes amb símptomes d&#8223;atac van sobreviure condicions de finals de tardor i principis d&#8223;hivern de la zona fructícola de Girona, però no van sobreviure durant tot el període hivernal. Els estadis de larva i pupa mantinguts sota condicions hivernals es van desenvolupar més lentament que els individus mantinguts a condicions controlades. Els adults van emergir fins mitjans de gener, pel que no va ser possible provar que els adults trobats el període de primavera i estiu provinguessin de fruits atacats a l&#8223;hivern. Cap adult va emergir de les pupes disposades sota condicions naturals degut a diversos factors a nivell de subsòl, com l&#8223;elevat nombre d&#8223;hores de fred per sota del llindar de desenvolupament de pupa. A la zona de Girona, els adults de mosca de la fruita van ser incapaços de sobreviure durant tot l&#8223;hivern. Les condicions climàtiques incloent temperatura diària i alt nivell de pluviometria van afectar a la mortalitat dels adults durant l&#8223;hivern.<br/>Es van dur a terme estudis a l&#8223;illa de La Reunió, on coexisteixen dues espècies de Ceratitis, basant-se en assajos de camp realitzats a Girona amb material de captura massiva contra C. capitata. Es va avaluar l&#8223;eficàcia del material de captura contra Ceratitis rosa Karsch y C. capitata mitjançant estudis comparatius de tipus de trampes, atraients, insecticides i equips comercials complerts (sistemes). A més de les dues espècies objectiu, es van comptabilitzar altres espècies de mosques de la fruita: Bactrocera cucurbitae (Coquillett), Neoceratitis cyanescens (Bezzi), Dacus ciliatus Loew, Bactrocera zonata (Saunders), Ceratitis catoirii Guérin-Ménville y Dacus demmerezi (Bezzi), citades per ordre d&#8223;importància. Les espècies més capturades en tots els assajos van ser C. rosa seguida per B. cucurbitae i C. capitata. Les trampes més eficaces per la captura de C. capitata i C. rosa van ser Maxitrap® i Tephri-trap®, essent també les que van capturar major número de B. cucurbitae. Els atraients més efectius per C. rosa van ser BioLure® Med Fly i BioLure® Unipak.<br/>Ferag® CC D TM, BioLure® Med Fly i BioLure® Unipak van obtenir nivells baixos de captures de C. capitata. La formulació amb l&#8223;insecticida deltametrina 15 mg podria ser un substitut adequat pel DDVP, recentment prohibit a la UE. Els sistemes formats per BioLure® Unipak+Tephri-trap®+DDVP i Ferag® CC D TM+Maxitrap®+DDVP van ser efectius contra C. rosa i C. capitata. Aquests dos sistemes van obtenir els mateixos resultats per B. cucurbitae. En un futur aquests resultats haurien de ser corroborats emprant els insecticides disponibles per al seu ús.<br/>Els objectius del següent estudi van ser trobar un insecticida tècnic i una formulació per al seu ús en captura massiva, que fossin al menys tan eficaços como el DDVP; identificar la posició òptima de l&#8223;insecticida dins la trampa i esbrinar l&#8223;eficàcia d&#8223;un prototip portador de l&#8223;insecticida seleccionat per ser emprat en captura massiva. La dosi de 20 mg de deltametrina impregnada per moviment de la tapa és un possible substitut del DDVP, tot i que a l&#8223;assaig previ l&#8223;insecticida impregnat per moviment a la base de la trampa va tenir una eficàcia lleugerament superior. Degut a això, serien necessaris més estudis sobre la posició òptima de l&#8223;insecticida dins la trampa. El prototip plàstic impregnat amb una formulació de deltametrina 12 mg va ser emprat en captura massiva contra C. capitata i va demostrar una acció insecticida altament eficaç tant a nivells poblacionals baixos com alts.<br/>A la conca Mediterrània, C. capitata té un elevat impacte econòmic sobre el conreu del presseguer, sobre el que s&#8223;han realitzat molt pocs estudis de captura massiva. Per això, l&#8223;objectiu d&#8223;aquest estudi va ser optimitzar l&#8223;ús d&#8223;aquesta metodologia sobre presseguer. Diversos assajos van demostrar que generalment l&#8223;espècie iniciava la colonització de la parcel·la a una vora i d&#8223;allà s&#8223;estenia a la resta de superfície. Les plantes hoste, les espècies que proporcionen refugi per ocells i els cursos d&#8223;aigua localitzats a la perifèria de la parcel·la semblen ser factors importants en la distribució espaial de la plaga i haurien de ser considerats quan s&#8223;utilitzi la captura massiva. Aquesta tècnica és eficaç en presseguers del nord-est d&#8223;Espanya per al control de C. capitata a nivells poblacionals baixos, mentre que a nivells elevats és necessari reforçar-la amb tractaments químics. La proporció de trampes a revisar estava inversament relacionada amb la densitat poblacional capturada. Per tal d&#8223;estimar de manera fiable la població capturada, en parcel·les majors a una hectàrea seria suficient revisar el 60 % de las trampes durant les darreres cinc setmanes del període de maduració, o el 70 % durant tot el període.<br/><br/><br> </br>