Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos controlados por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras de Mallorca
[cat] Actualment és possible constatar la formació d'espeleotemes freàtics en la superfície dels llacs salobrosos de nombroses coves costaneres de l’illa de Mallorca (Espanya); la seva presència registra amb precisió l’altura mitjana del nivell marí en el moment de la deposici...
| Autores: | , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1998 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | endins:Endins_1998v22p099 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/endins/index/assoc/Endins_1/998v22p0/99.dir/Endins_1998v22p099.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/endins/document/Endins_1998v22p099 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geology |
| Sumario: | [cat] Actualment és possible constatar la formació d'espeleotemes freàtics en la superfície dels llacs salobrosos de nombroses coves costaneres de l’illa de Mallorca (Espanya); la seva presència registra amb precisió l’altura mitjana del nivell marí en el moment de la deposició d'aquests carbonats freàtics. Per tant, els dipòsits antics d'espeleotemes freàtics poden ser utilitzats per a reconstruir les fluctuacions de la Mediterrània durant el Pleistocè ja que existeixen, en diverses coves de l’àrea en estudi, abundants alineacions elevades d'aquests espeleotemes que delimiten paleonivells assolits per les aigües freàtiques. S'han datat alguns espeleotemes freàtics, usant el mètode Th/U, amb la intenció de determinar la posició del nivell marí durant el Pleistocè mitjà i superior. Han estat reconegudes tres estabilitzacions altes de la Mediterrània a diferents altures -entre 1,4 i 2,5 metres per damunt de l’actual nivell de fa mar -en coves localitzades en distints sectors de la costa oriental de Mallorca. Les esmentades estabilitzacions es remunten a edats entorn dels 83, 108 i 124 ka B.P. i poden ser relacionades amb diversos events menors dins de l’estadi 5 del registre marí d’isòtops d'oxigen. Així mateix, s'inclouen en aquesta nota algunes dades mineralògiques sobre els espeleotemes datats. Es poden observar diferències d'altura de fins 1 metre en mostres pertanyents al mateix paleonivell marí. Hi són particularment ben documentades les corresponents al subestadi isotòpic 5e, el qual es presenta registrat a altituds majors en les localitats mes septentrionals. Aquestes anomalies altimètriques han de ser explicades en base a una deformació tectònica recent de l’àrea investigada. |
|---|