Crop Diversification for a Sustainable Intensification of Mediterranean Field Cropping Systems
La diversificació de cultius sorgeix com una estratègia sostenible per millorar l'eficiència en l'ús de recursos i reduir els inputs en els agroecosistemes. No obstant això, les rotacions de cultius han de considerar l'adaptabilitat de cada espècie a les condicions pedoclimàtiques de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/467329 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693332 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Nitrogen Aigua Rotacions de cultius Nitrógeno Agua Rotaciones de cultivos Water Crop rotation Enginyeria Agroforestal 633 |
| Sumario: | La diversificació de cultius sorgeix com una estratègia sostenible per millorar l'eficiència en l'ús de recursos i reduir els inputs en els agroecosistemes. No obstant això, les rotacions de cultius han de considerar l'adaptabilitat de cada espècie a les condicions pedoclimàtiques de cada sistema, cosa que pot ser particularment difícil en climes mediterranis. Aquesta tesi investiga com l'augment de la diversitat de cultius afecta variables clau agronòmiques i ambientals en tres sistemes agrícoles mediterranis: un sistema de secà sota sembra directa, un sistema de cultius d'hivern en regadiu i un sistema d'arròs (Oryza sativa L.) de regadiu. En examinar la productivitat, les eficiències en l'ús de l'aigua (EUA) i del nitrogen (N), la fertilitat del sòl i els resultats econòmics (segons la rellevància per a cada sistema), l'estudi pretén proporcionar coneixements per optimitzar les rotacions de cultius i les estratègies de fertilització sota diferents condicions pedoclimàtiques. En el sistema de secà, la rotació amb cereals alternatius va millorar la productivitat i l'EUA del blat (Triticum aestivum L.) i l'ordi (Hordeum vulgare L.) en comparació amb el monocultiu, onla civada (Avena sativa L.) va mostrar millor sinergia que el triticale (×Triticosecale Wittmack). Tanmateix, el guaret no van millorar l'emmagatzematge d'aigua i van oferir beneficis inconsistents per al N del sòl, resultant en augments modestos de rendiment de blat i ordi. Des d'un punt de vista econòmic, el guaret no va maximitzar la rendibilitat a causa dels elevats costos d'oportunitat durant les temporades amb precipitacions adequades. El sistema de cultius d'hivern en regadiu va demostrar que la diversificació de les rotacions mitjançant la inclusió de colza (Brassica napus L.) i pèsol (Pisum sativum L.) va augmentar significativament el rendiment i la qualitat del gra de blat en comparació amb una rotació completa de cereals (és a dir, ordi-triticale-blat). Es va observar una major disponibilitat de N, principalment gràcies al pèsol, cosa que va impulsar la productivitat del blat i l'EUA. Els cultius precedents, en general, van tenir un impacte més substancial en el rendiment del blat que les pràctiques de fertilització. L'ús de digestats com a fertilitzants va mostrar potencial per reduir l'impacte ambiental, tot i que el moment d'aplicació requereix optimització. En el sistema d'arròs, l'ús de cultius de cobertura amb veça villosa (Vicia villosa Roth) i raigràs (Lolium multiflorum Lam) va reduir la rendibilitat a causa dels alts costos d'implementació i la manca de beneficis en la producció de gra d'arròs. El raigràs va reduir consistentment els rendiments d'arròs, possiblement a causa d'una descomposició més lenta dels residus i d'efectes al·lelopàtics. Les pràctiques de fertilització van tenir una major influència en el rendiment de l'arròs que els cultius precedents, amb una major dependència del N mineral possiblement deguda a l'alliberament lent dels residus orgànics. En general, l'estudi demostra que la diversificació de cultius pot millorar la productivitat, l'EUA i la fertilitat del sòl en els sistemes cerealistes mediterranis, però la seva eficàcia depèn de les condicions específiques de cada sistema. La integració de lleguminoses juga un paper fonamental en la millora de la dinàmica del N i en la promoció de pràctiques sostenibles. Els resultats subratllen la necessitat d'estratègies de diversificació adaptades a les limitacions particulars de cada sistema agrícola per maximitzar els beneficis agronòmics i econòmics. |
|---|