Government Social Media in Crisis Communication
Aquesta tesi doctoral va examinar l'ús de les xarxes socials per a la comunicació de crisi del govern libanès durant la pandèmia de la COVID-19. Es presenta en tres articles publicats interconnectats que constitueixen el cos del treball. El primer article és un estudi transversal basat en la hi...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:325301 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/325301 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Comunicacio de crisi Crisis communication Comunicacion de crisis Ciències Socials |
| Resumo: | Aquesta tesi doctoral va examinar l'ús de les xarxes socials per a la comunicació de crisi del govern libanès durant la pandèmia de la COVID-19. Es presenta en tres articles publicats interconnectats que constitueixen el cos del treball. El primer article és un estudi transversal basat en la hipòtesi que un major compromís amb entitats governamentals a les xarxes socials es correlaciona amb percepcions més fortes de la pandèmia, com considerar-la més greu i mostrar més intenció d'adoptar mesures preventives. Se centra en el Ministeri de Salut Pública (MoPH) del Líban i en els seguidors de la seva pàgina de Facebook (n = 2.163), examinant dues formes de compromís: l'exposició a les publicacions (ja sigui trobant-les de manera incidental o cercant-les activament a la pàgina del MoPH) i la participació mitjançant "m'agrada", comentaris o comparticions. Els resultats mostren associacions significatives entre el compromís i els constructes de creences en salut; per exemple, una exposició o participació més gran s'associa amb percebre la pandèmia com més seriosa i amb intencions més fortes d'utilitzar mascareta, mantenir la higiene o seguir la distància social. Aquests resultats donen suport a la idea que les xarxes socials governamentals poden jugar un paper influent en la formació de percepcions públiques i en l'estímul de conductes protectores durant crisis sanitàries. El segon article és una anàlisi de contingut de 2.001 publicacions de la pàgina de Facebook del MoPH durant el període crític de la COVID-19 al Líban (2020-2021), guiada pel model de Comunicació de Crisi i Risc d'Emergència (CERC). Els resultats van mostrar el paper estratègic de Facebook i l'aplicabilitat del marc CERC en contextos de xarxes socials. L'anàlisi va identificar una alineació parcial entre les estratègies comunicatives del MoPH i els principis del CERC, i va suggerir àrees de millora. Els resultats també mostren que el nombre de seguidors va augmentar un 300% després de la COVID-19 i que la interacció (m'agrada, comentaris, comparticions i abast) va variar al llarg de la cronologia de la crisi. Els nivells de compromís van estar influïts pel tipus de contingut, format multimèdia i fase de la crisi, mostrant la necessitat d'adaptar contínuament les estratègies comunicatives segons cada fase d'una pandèmia. El tercer article adopta el marc de comunicació dialògica i inclou una anàlisi de contingut de les 455 publicacions sobre la COVID a Instagram del MoPH entre 2020 i 2023. També incorpora entrevistes amb representants clau del MoPH i amb usuaris seguidors del Ministeri a les xarxes socials. Els resultats indiquen un ús limitat de la comunicació dialògica, prioritzant la informació per damunt de la interacció. El principi d'utilitat de la informació va generar menys "m'agrada", mentre que els missatges positius i de mobilització en línia van obtenir més comentaris. Les entrevistes van confirmar una interacció dialògica mínima. Tot i que el Ministeri va expressar voluntat de fomentar el diàleg, les barreres estructurals i derivades de la crisi van dificultar-ne l'aplicació. Pel costat del públic, l'interès per una interacció més profunda va estar limitat per la desconfiança en la resposta i la manca de rèpliques. Les entrevistes destaquen la necessitat d'integrar la comunicació dialògica com a pràctica sistèmica en el sector públic. L'article també contribueix a la teoria de la comunicació dialògica proposant un marc específic per a Instagram, multinivell, per a futures recerques i pràctiques. Les conclusions de la tesi tenen implicacions àmplies, especialment rellevants per a països en desenvolupament amb baixa confiança institucional, propensos a la inestabilitat i les crisis. També poden orientar futurs esforços de preparació. |
|---|