Equilibri i coordinació en infants d’entre 6 i 8 anys: anàlisi d’un programa de psicomotricitat
RESUM : INTRODUCCIÓ: El trastorn del desenvolupament de la coordinació és una patologia molt prevalent en la població infantil però a la vegada està infradiagnosticada. La pròpia evidència mostra la insuficiència del sistema sanitari per abordar tots els efectes que provoca aquesta patologia de mane...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Escuela Universitaria Gimbernat (EUG) |
| Repositorio: | Repositorio Institucional de la Escuela Universitaria Gimbernat |
| OAI Identifier: | oai:eugdspace.eug.es:20.500.13002/820 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/20.500.13002/820 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Motricitat en els infants Psicomotricitat Motor ability in children Movement, Psychology of) |
| Sumario: | RESUM : INTRODUCCIÓ: El trastorn del desenvolupament de la coordinació és una patologia molt prevalent en la població infantil però a la vegada està infradiagnosticada. La pròpia evidència mostra la insuficiència del sistema sanitari per abordar tots els efectes que provoca aquesta patologia de manera efectiva i unificada. OBJECTIUS: Conèixer els efectes sobre l’equilibri del pla d’intervenció basat en la psicomotricitat en una mostra d’infants sense trastorns associats, de la mateixa manera que valorar els efectes sobre la coordinació i estudiar la seguretat del pla d’intervenció. DISENY: Estudi pilot d‘intervenció no controlat abans-després. Inclusió voluntària de participants d’entre 6 i 8 anys amb l’equilibri i coordinació conservats i sense cap patologia associada. La intervenció proposada té una duració d’un mes amb dues sessions per setmana. MEDICIONS PRINCIPALS: Equilibri (PBS), coordinació (TUDS) i efectes secundaris. Valoració al dia 0 (excepte els efectes secundaris), dia 15 i dia 30 RESULTATS: No s’ha pogut realitzar la intervenció proposada a causa de la situació sociosanitària actual. No obstant això s’hagués esperat que els resultats fossin estadísticament significatius (p<0,05) o clínicament rellevants amb tendència positiva. A més s’esperava que hi hagués millora en els resultats de les escales utilitzades i que no aparegués cap efecte secundari durant la intervenció. CONCLUSIONS: La intervenció proposada mostraria l’eficàcia i seguretat en el tractament de l’equilibri i coordinació en infants. Les futures investigacions hauran de centrar-se en la comprovació d’aquest tractament en infants amb patologies associades com el TDC. PARAULES CLAU Modalidades de Fisioterapia, Pediatría, Niño, equilibrio postural, Trastornos de la Destreza Motora i desarrollo infantil |
|---|