Papel de la imagen molecular con PET-FDG cerebral como biomarcador en pacientes con enfermedad de Alzheimer
Introducció: La demència afecta a més de 50 milions de persones a tot el món; la forma més comú és la Malaltia d'Alzheimer (MA) i és una de les causes principals de discapacitat i dependència en els adults. Actualment no hi ha tractament curatiu per a la malaltia, encara que hi ha diverses terà...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687892 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687892 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | PET-FDG cerebral Cerebral FDG-PET Quantificació Cuantificación Quantification Alzheimer Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | Introducció: La demència afecta a més de 50 milions de persones a tot el món; la forma més comú és la Malaltia d'Alzheimer (MA) i és una de les causes principals de discapacitat i dependència en els adults. Actualment no hi ha tractament curatiu per a la malaltia, encara que hi ha diverses teràpies en estudi. AMBAR, és un tractament destinat a reduir la progressió de la MA a través del recanvi plasmàtic periòdic. Les tècniques de neuroimatge ofereixen informació estructural i funcional sobre el sistema nerviós central. La interpretació qualitativa de les imatges de PET-FDG ofereix un bon rendiment diagnòstic per a la pràctica clínica habitual, però no té una bona reproductibilitat interobservador i no permet determinar exactament el grau d'afectació de la malaltia més enllà d'una escala categòrica. L'anàlisi quantitativa permet obtenir mesures numèriques fiables i reproduïbles. Les eines existents requereixen personal experimentat i extreuen una gran quantitat de paràmetres que són difícils d'interpretar. Objectiu: Estudiar el defecte inicial, la progressió de pèrdua metabòlica i les diferències entre grups de tractament en la població de l'assaig clínic AMBAR (pacients amb MA lleu i moderada), mitjançant un nou mètode de quantificació. Material i Mètodes: AMBAR és un estudi prospectiu, aleatoritzat i controlat realitzat a 41 centres d'Espanya i Estats Units. S'hi van incloure 322 pacients (54% van ser dones), edat mitjana 69,0 ± 7,7 anys, amb MA lleu o moderada. Van ser aleatoritzats i assignats a l'atzar a 4 braços, tres grups amb tractament (A,B,C) i un grup placebo. A tots ells se'ls va realitzar un PET-FDG i una RM a l'inici i al finalitzar el tractament (als 14 mesos). Es va dissenyar el mètode ImEdS, basat en SPM i anàlisi de volums d'interès, amb el que es van crear imatges paramètriques i biomarcadors relacionats amb el metabolisme, el percentatge i la severitat de defecte metabòlic com a indicadors de fàcil interpretació del dany neuronal. Es va crear una base de dades de referència normal i es van determinar els llindars de normalitat per als biomarcadors. Resultats: ImEdS va mostrar valors de rendiment diagnòstic superiors al 89% (amb una Sensibilitat>89% i una Especificitat>91% per als tres biomarcadors), millorant l'anàlisi visual i obtenint resultats d'interpretació equivalents a l'anàlisi amb SPM. Es va trobar un patró inicial d'alteració metabòlica i una progressió de pèrdua metabòlica significativa entre els dos punts temporals (principalment en cingulat posterior i les escorces parietotemporal i estenent-se a l'escorça frontal) a tots els grups de tractament. Els pacients amb EA lleu van presentar poques pèrdues i en poques àrees, a diferència dels pacients amb EA moderada, que van presentar una pèrdua important de metabolisme, més extensa i intensa, amb més severitat dels territoris posteriors i estenent-se a territoris anteriors. De tots els grups de tractament, el C, és el que va mostrar menor progressió entre els dos punts temporals. Això suggereix que aquest és el que mostra una major eficàcia, amb un alentiment de la pèrdua de metabolisme cerebral en relació amb el patró d'evolució de la MA. Conclusions: L'anàlisi amb ImEdS va permetre mesurar de manera objectiva l'evolució temporal i la resposta a un tractament d'una població amb MA lleu a moderada, a través de la combinació d'imatges paramètriques i la integració d'aquestes troballes en 3 mesures simples que actuen com biomarcadors de la neurodegeneració. Això és especialment interessant per correlacionar amb altres variables clíniques o terapèutiques i podria permetre identificar aquells factors relacionats amb la resposta al tractament. És una eina amb potencial d'aplicabilitat clínica alt especialment per a professionals menys especialitzats, per a pacients incipients i/o pacients amb seguiment longitudinal. |
|---|