A gill-ty parasite: Biological aspects of the ectoparasitic flatworm Sparicotyle chrysophrii Van Beneden & Hesse, 1863 and its interactions with gilthead seabream (Sparus aurata Linnaeus, 1758)
Es va desenvolupar un model d'infecció experimental in vivo en un sistema de recirculació (RAS), on orades infectades pel platelmint ectoparàsit Sparicotyle chrysophrii es trobaven en tancs amb col·lectors d'ous per a aquest paràsit. Aquest enfocament va permetre monitoritzar la progressió...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693189 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693189 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aqüicultura Aquaculture Acuicultura Monogeni Monogenean Monogeneo Interacció paràsit-hoste Parasite-host interactions Interacción parásito-hospedado Ciències de la Salut 619 |
| Sumario: | Es va desenvolupar un model d'infecció experimental in vivo en un sistema de recirculació (RAS), on orades infectades pel platelmint ectoparàsit Sparicotyle chrysophrii es trobaven en tancs amb col·lectors d'ous per a aquest paràsit. Aquest enfocament va permetre monitoritzar la progressió de la malaltia i ajustar la pressió infectiva del paràsit. El model va replicar amb èxit els signes clínics observats en orades infectades en gàbies marines i, després de 40 dies d'exposició, es van detectar reduccions en hemoglobina i hematòcrit, juntament amb un augment de granulòcits eosinòfils, cèl·lules caliciformes en els filaments branquials i centres melanomacrofàgics esplènics. A més, es va observar una disminució en el greix hepàtic. Aquest model va facilitar l'estudi detallat del proteoma plasmàtic en orades infectades, revelant importants alteracions en proteïnes associades a la coagulació, funció eritrocitària i immunitat. Van destacar, per exemple, canvis en el component 3 del complement i en apolipoproteïnes, la concentració de les quals va disminuir amb la càrrega parasitària. Aquests descobriments van ser validats mitjançant mesuraments addicionals d'hemoglobina, colesterol i activitat del complement. En conjunt, l'estudi aporta dades clau sobre els canvis fisiològics provocats per S. chrysophrii, suggerint possibles dianes terapèutiques i enfocaments per millorar la gestió aqüícola. En paral·lel, es va estudiar la resposta mucosal de les orades davant la infecció, on es van observar alteracions en la diferenciació de cèl·lules caliciformes i en l'expressió de mucines en els filaments branquials. Aquestes mucines, amb patrons complexos de glicosilació, van mostrar una hiperplàsia en cèl·lules caliciformes que sembla facilitar l'expulsió del paràsit i millorar l'intercanvi gasós, contribuint així a mitigar la hipòxia induïda per la infecció. Profunditzant en els mecanismes immunitaris, es va analitzar la resposta de les immunoglobulines en orades amb infeccions primària i secundària. Les orades reexposades al paràsit van mostrar una càrrega parasitària menor i un creixement superior respecte a les infectades per primera vegada, suggerint una resposta immune adaptativa i una protecció parcial. A més, les reexposades van presentar nivells elevats d'IgM i IgT en moc branquial i una major quantitat de cèl·lules expressant aquestes immunoglobulines en melsa i brànquies, que es van unir a estructures antigèniques del paràsit. D'altra banda, l'estudi també va confirmar la naturalesa hematòfaga de S. chrysophrii en detectar grups hemo i dipòsits d'hematina en les cèl·lules digestives del paràsit, a més d'observar una reducció significativa en els nivells de ferro lliure en els hostes infectats. Aquest descobriment es va complementar amb l'estimació del volum mitjà de sang ingerida per cada paràsit adult, representant així la primera evidència d'hematofàgia en S. chrysophrii. Finalment, es van analitzar proteïnes relacionades amb la biogènesi de vesícules extracel·lulars (VE) a partir de dades genòmiques del paràsit, les quals van ser observades en el tegument sincitial de la regió haptoral i caracteritzades mitjançant proteòmica. Es van identificar proteïnes amb funcions variades, com hidrolases peptídiques, transport de ferro i detoxificació d'hemo. Entre aquestes proteïnes destacades hi ha la calpaïna, ferritina, proteïna 14-3-3, heat shock 70 i superòxid dismutasa, totes elles proposades com a possibles dianes terapèutiques o profilàctiques. Aquest estudi pioner sobre la secreció de VE per un platelmint ectoparàsit obre noves oportunitats per al desenvolupament de fàrmacs i vacunes contra aquest patogen. |
|---|