New data on the extinct endemic rodents Tyrrhenicola and Rhagamys (Rodentia, Muridae) of Corsica (France) with special emphasis on their dental morphology and adaptation
S'estudien nous fòssils corsos de les localitats de Castiglione 1 i 3 (Oletta) i La Coscia (Rogliano) dels rosegadors recentment extingits Rhagamys i Microtus (Tyrrhenicola), un ratolí de camp i un talpó respectivament. Són comparats amb conjunts que ja s'havien estudiat prèviament, alguns...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2005vol012p277 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2005vol0/12p277.dir/MonografiesSHNB_2005vol012p277.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2005vol012p277 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paleobiology France Corsica Geology, Stratigraphic Quaternary France Corsica Natural History |
| Sumario: | S'estudien nous fòssils corsos de les localitats de Castiglione 1 i 3 (Oletta) i La Coscia (Rogliano) dels rosegadors recentment extingits Rhagamys i Microtus (Tyrrhenicola), un ratolí de camp i un talpó respectivament. Són comparats amb conjunts que ja s'havien estudiat prèviament, alguns revisats i completats gràcies a noves excavacions [Punta di Calcina (o Conca, Corse du Sud) i Corte (Haute-Corse)]. Una evolució morfològica suau d'ençà del Pleistocè Mitjà caracteritza M. (Tyrrhenicola), la qual es documenta per canvis en les proporcions de morfotipus dels primers molars, igual que per un increment en la mida, sent els exemplars més petits els que provenen de Punta di Calcina. Els índexs morfomètrics relatius a la primera meitat del primer molar inferior, així com els anàlisis multivariats, recolzen els resultats previs i permeten una distinció més precisa entre les poblacions successives. Per això, Microtus (Tyrrhenicola) es pot emprar per proposar cronologies relatives. D'altra banda, a les dues localitats més antigues es troben dues espècies de Rhagamys: R. minor i R. orthodon. El primer va viure durant un període curt, Punta di Calcina i Corte, al contrari que el darrer, que va viure fins l'Holocè. Tot i que les dues espècies difereixen considerablement en mida, l'evolució morfològica és suau en les dues espècies. La comparació de les morfologies oclusives dels molars a Rhagamys i les formes relacionades Rhagapodemus i Apodemus recolza la hipòtesi que Rhagamys, així com Rhagapodemus, es trobaven adaptats a una dieta abrasiva i que aquesta tendència evolutiva ja es trobava present al continent, abans de l'aïllament. Es discuteixen les grans similituds entre els patrons dentaris de Rhagamys i Tokudaia sota la perspectiva del seu origen comú amb les espècies d'Apodemus. Es proposa el murí japonès recent de l'arxipèlag de les Ryukyu com a model per a reconstruir Rhagamys, i per això s'hipotetitza que Rhagamys pot haver tingut un aspecte de talpó, una hipòtesi que es pot contrastar en base a l'estudi del material esquelètic. Lanàlisi de les dades de Còrsega du a la conclusió que l'evolució de Rhagamys i Microtus (Tyrrlienicola) va estar forçada per la competència en correlació amb esdeveniments d'immigració. Quan M. (Tyrrhenicola) va arribar, la línia evolutiva de Rhagamys es va dividir. Però M. (Tyrrhenicola) també va evolucionar, la mida es va incrernentar i el patró dentari es va fer més complex. Lesdeveniment evolutiu immediatament anterior a la línia de Rhagamys foula insularitat, que va comportar un gran canvi morfològic i de mida. Entre aquests esdeveniments i la seva extinció, l'evolució a aquestes espècies fou més aviat suau. Aquestes conclusions recolzen la interpretació de Sondaar (2000) sobre el paper de la competència a l'evolució insular. |
|---|